- L’hepatitis vírica aguda constitueix una malaltia infecciosa originada per diversos tipus de virus, com el virus de l’hepatitis A o el virus de l’hepatitis B, que després de penetrar en l’organisme s’introdueixen i reprodueixen al teixit hepàtic i provoquen la necrosi o la mort d’un sector més o menys ampli d’aquest teixit, com també una inflamació difusa del fetge.
- En la majoria dels casos, la malaltia guareix espontàniament al cap d’unes quantes setmanes, en general no més de deu, sense necessitat d’aplicar-hi un tractament específic, llevat de repòs relatiu i una dieta harmònica.
- Després del guariment, l’organisme queda protegit contra una nova infecció deguda al virus causal. Tanmateix, però, es poden contreure d’altres tipus d’hepatitis vírica aguda, causades per d’altres virus.
- En aproximadament un 10% dels casos les lesions hepàtiques es mantenen, per raons desconegudes, durant més de sis mesos, alguns anys o fins i tot algunes dècades, de manera que s’estableix el que s’anomena hepatitis crònica. Així, després de patir d’una hepatitis vírica aguda, en molts casos es realitzen controls mèdics periòdics amb la finalitat de detectar l’evolució d’aquestes lesions.
- Algunes persones, després de patir d’hepatitis vírica aguda de tipus B, esdevenen el que hom ha anomenat portador sa del virus de l’hepatitis B, és a dir que malgrat que s’han guarit, porten a la sang i els altres fluids orgànics —com ara la saliva, les secrecions vaginals o el semen— quantitats significativament importants d’aquest virus i, per tant, poden, contagiar d’altres persones.
- En alguns casos, durant la convalescència, que no se sol prolongar més d’uns sis mesos, es mantenen o es presenten alguns símptomes vagues o poc específics, com ara molèsties a la part superior i dreta de l’abdomen, pesadesa abdominal després d’haver ingerit aliments grassos o debilitat. Aquests símptomes, en general, no tradueixen l’existència de cap lesió hepàtica, i en molts casos tenen per base un temor exagerat que no es guareixi la malaltia.