- Són anomenats faringitis una sèrie de trastorns caracteritzats per una inflamació de la mucosa faríngia que sol originar mal de coll.
- Les faringitis solen ésser degudes a una infecció, causada per algun dels nombrosos gèrmens continguts en l’aire inspirat i els aliments deglutits, que necessàriament han de passar per la faringe.
- La inflamació faríngia és afavorida per alguns factors com l’aspiració del fum del tabac o vapors irritants, l’abús de begudes alcohòliques i els climes freds, especialment l’exposició a canvis de temperatura sobtats.
- És habitual que en el curs d’un refredat comú es presenti una faringitis aguda que causa dolor i sensació de sequedat al coll i que sol guarir al cap d’uns cinc dies, sense complicacions.
- En molts casos, la faringitis aguda és causada per virus, microorganismes que no són sensibles als antibiòtics. Així, mai no s’han d’emprar antibiòtics sense la indicació del metge, ja que si se’n fa un ús inadequat es pot afavorir l’aparició d’infeccions posteriors.
- Per a atenuar el mal de coll i els trastorns generals causats per la faringitis, els medicaments més útils són els analgèsics convencionals com l’àcid acetilsalicílic o el paracetamol.
- Cal consultar el metge o el farmacèutic abans d’emprar productes per a fer gargarismes, perquè si contenen antibiòtics o corticoides poden allargar la durada de la malaltia i afavorir l’aparició de complicacions.
- Cal adreçar-se al metge si es presenta una amigdalitis aguda o angines, caracteritzada per una inflamació de les glàndules situades entre la boca i el coll, perquè de vegades cal efectuar un tractament amb un antibiòtic específic, a les dosis adequades, per evitar l’aparició de complicacions.
- Si les angines no són tractades de la manera adequada, administrant la medicació antibiòtica indicada durant un termini de set o deu dies, hi pot haver posteriorment diverses complicacions com ara formació d’abscessos al coll o fins i tot febre reumàtica, una malaltia que pot arribar a causar seqüeles al cor.
- No s’han d’intentar esprémer les secrecions contingudes en les amígdales perquè es pot provocar el pas de gèrmens a la sang, la qual cosa pot causar complicacions greus.
- Actualment l’extirpació de les amígdales no s’efectua amb tanta freqüència com abans, sobretot en els infants petits, ja que aquestes estructures representen un important òrgan de defensa immunitària de l’organisme durant els primers anys de vida. Tanmateix, però, la intervenció és necessària quan s’ha produït una amigdalitis crònica que dificulta la respiració i origina episodis de detenció de la respiració durant la nit, o quan afavoreix l’aparició d’angines molt sovint. Hom recorre a la cirurgia quan es presenten entre tres i cinc episodis d’amigdalitis agudes l’any durant anys consecutius.
- L’extirpació de les amígdales és en l’actualitat una intervenció sense complicacions que s’efectua amb anestèsia general i només sol requerir un dia d’ingrés hospitalari.
- La irritació permanent del coll, deguda, per exemple, al tabac o l’alcohol, o bé els trastorns al nas o la boca, poden causar una faringitis crònica que origina una sensació de tenir alguna cosa al coll constantment. Per a evitar la progressió de la malaltia és fonamental d’identificar i evitar els factors irritants.
- Les persones que pateixen de faringitis crònica han de tenir en compte que la sensació molesta que provoca la inflamació del coll no s’atenua amb estossecs, de manera que caldria evitar aquesta pràctica, que és inútil i incrementa la irritació del coll.
- Les molèsties degudes a la faringitis crònica es poden atenuar fent gargarismes amb una solució adequada prescrita pel metge segons les característiques de cada cas.