El que cal saber de la insuficiència respiratòria i l’aturada respiratòria

  • És anomenada insuficiència respiratòria (IR) una situació en què la funció respiratòria es troba alterada, de manera que és incapaç de mantenir les concentracions d’oxigen i de diòxid de carboni en la sang adequades al funcionament correcte dels teixits i els sistemes de l’organisme.
  • L’aturada respiratòria (AR) consisteix en l’absència absoluta de moviments respiratoris que, si no és tractada, causa ràpidament una disminució dels nivells sanguinis d’oxigen, la qual cosa interromp l’activitat cerebral i provoca la mort de la persona afectada.
  • Es pot presentar una IR sense malaltia respiratòria a causa d’una alteració del centre nerviós que regula la respiració, per una malaltia nerviosa, o per una intoxicació deguda a medicaments sedants o drogues depressores com ara morfina o alcohol
  • Hi ha diverses malalties bronco-pulmonars, especialment les que causen una obstrucció crònica, com ara la bronquitis crònica, l’asma, les bronquièctasis i l’emfisema, que poden originar una insuficiència respiratòria crònica de lenta instauració en les seves fases més avançades.
  • Els símptomes que indiquen que es va establint una insuficiència respiratòria crònica són la dificultat respiratòria progressiva que es presenta en efectuar esforços cada vegada menys importants i la cianosi o coloració blavosa de la pell.
  • Hi ha trastorns bronco-pulmonars aguts, com les crisis d’asma bronquial greus, que poden originar una insuficiència respiratòria aguda que s’instaura ràpidament.
  • Les persones que pateixen d’una malaltia respiratòria s’han d’adreçar a un servei d’urgències si es presenten un augment important de la dificultat respiratòria i de la cianosi, alteració de la consciència, desorientació i sudació profusa, perquè aquests símptomes podrien ésser deguts a una insuficiència respiratòria aguda.
  • L’aturada respiratòria es pot produir com a complicació d’una insuficiència respiratòria avançada, per un obstacle que impedeixi l’accés de l’aire als pulmons, com un cos estrany a la laringe o la tràquea, per l’aspiració d’aigua o bé per la inhalació de fums i gasos tòxics.
  • Quan, a causa de la IR crònica de què es pateix, una persona ha de rebre oxigen a casa seva, cal tenir la precaució de no sobrepassar la concentració indicada pel metge encara que senti més dificultat respiratòria, perquè l’excés d’oxigen pot arribar a causar una aturada respiratòria.
  • Quan una persona és afectada per una aturada respiratòria, cal practicar-li respiració artificial immediatament, perquè, si es manté més de tres minuts sense respirar, es poden presentar lesions irreversibles al cervell. L’únic mètode eficaç de respiració artificial que pot salvar la vida a una persona quan no es disposa d’instruments especials és el boca a boca.