- La hipotèrmia és un descens generalitzat de la temperatura corporal, capaç d’alterar les funcions de tots els òrgans i fins i tot de detenir les funcions vitals, que es produeix després de l’exposició prolongada a baixes temperatures, especialment si no es va ben abrigat, si s’han pres begudes alcohòliques i en cas d’inconsciència.
- Davant d’una hipotèrmia, s’ha d’intentar augmentar la temperatura corporal de l’afectat, però de manera progressiva i no sotmetent-lo bruscament a una font de calor. Se li pot proporcionar escalfor posant-lo ajagut entre altres dues persones, i també submergint-lo en una banyera amb aigua tèbia, i afegint lentament aigua calenta fins que s’assoleixi una temperatura d’uns 42 °C.
- Les congelacions són lesions locals causades per l’exposició prolongada a temperatures molt baixes, que solen afectar les parts extremes del cos, com ara les orelles, els dits o el nas.
- Els primers signes de la congelació són: refredament, pal·lidesa i alteracions de la sensibilitat en la part del cos afectada. Si el trastorn progressa, la pell adquireix una coloració blavosa o moradenca, es perd completament la sensibilitat i poden formar-se butllofes. Quan la congelació és avançada, la pell s’enfosqueix i s’endureix, fins que queda com una closca dura i negra, que es pot desprendre.
- No s’han de fer mai massatges, i encara menys donar cops o fer fregues amb neu, sobre una zona congelada. El que cal fer és escalfar progressivament la part congelada, i per a això se la pot col·locar en contacte amb el propi cos, per exemple sota les aixelles o entre les cuixes, o bé se la pot submergir en un bany d’aigua tèbia, la temperatura de la qual s’anirà augmentant a poc a poc, fins que arribi a uns 42 °C.
- La lipotímia per calor, o col·lapse per calor, és el trastorn més lleu causat per l’exposició prolongada a altes temperatures, que es produeix quan no és reposat amb la ingestió el líquid corporal perdut per la suor. Ocasiona una sensació de cansament intens, mareig, i mal de cap, i sovint una pèrdua de consciència transitòria.
- La insolació és un trastorn ocasionat per l’acció directa dels raigs solars sobre el cap, que quan és intensa i prolongada pot provocar una irritació cerebral. La persona afectada sol tenir una sensació de gran cansament, vertigen, mal de cap intens, nàusees i vòmits.
- El cop de calor és un trastorn greu, que consisteix en un augment excessiu de la temperatura corporal i pot presentar-se després d’una exposició prolongada a temperatures molt elevades. És característic que les persones que sofreixen aquest trastorn tinguin la pell enrogida, calenta i seca, sense suor, que el pols estigui accelerat i que tinguin trastorns del comportament i de la consciència.
- La primera cosa que cal fer si una persona sofreix un trastorn per la calor és traslladar-la en un lloc fresc i ventilat, on se la posarà ajaguda boca per amunt i amb les cames aixecades. Si no recupera completament la consciència o persisteixen d’altres símptomes, caldrà que sigui atesa en un centre sanitari. En cas que tingui símptomes de cop de calor, s’ha de procurar refredar-la amb el mitjà més ràpid de què es disposi, i el trasllat s’ha de fer immediatament.
- Si una persona sofreix cremades extenses, en més del 15 o 20% del cos, ha d’ésser atesa amb urgència en un centre sanitari encara que es trobi aparentment bé, ja que pot sofrir un xoc al cap de pocs minuts. Mentrestant, s’han de prendre les mesures preventives del xoc, com és ara posar-la ajaguda boca per amunt i amb les cames aixecades, i no se l’ha de deixar sola fins que no rebi assistència mèdica.
- La primera cosa que cal fer davant una cremada és treure tota la roba que cobreix la part afectada, tret dels trossos que puguin estar adherits a la pell, i ruixar la zona afectada amb aigua freda, si més no durant uns 10 o 20 minuts.
- Les cremades s’han de tapar, per tal de prevenir una infecció, preferentment amb gases estèrils; si es tracta de cremades extenses, es poden cobrir amb un llençol fins que no es rebi assistència mèdica.
- La primera cosa que cal fer quan s’atén una persona lesionada per l’electricitat és tallar el corrent elèctric, i si no hi ha cap interruptor o endoll accessible, s’ha de separar la víctima del corrent utilitzant materials aïllants, i sense tocar-la gens; així, per exemple, empenyent-la amb un pal de fusta.
- És convenient que qualsevol persona que hagi sofert lesions per l’electricitat rebi assistència mèdica, ja que pot tenir lesions internes greus, que de vegades poden presentar-se hores o dies després de l’accident.