El que cal saber del càncer d’esòfag

  • Es anomenada càncer d’esòfag la proliferació d’un grup de cèl·lules anormals originàries de l’esòfag que es reprodueixen ràpidament i formen una massa o tumor que, en absència de tractament adequat, tendeix, d’una banda, a envair els teixits veïns i infiltrar-s’hi i, de l’altra, a originar mestàstasis o tumors secundaris en altres òrgans.
  • Cal tenir en compte que el càncer d’esòfag és el tercer en freqüència entre els tumors malignes de l’aparell digestiu i se sol manifestar entre 40 anys i 70, sobretot en persones de sexe masculí, alcohòlics i grans fumadors.
  • Les lesions ocasionades per la ingestió accidental de substàncies càustiques, com és ara el lleixiu, constitueixen un antecedent freqüent de càncer d’esòfag, fins i tot quan s’esdevenen durant la infantesa i posteriorment ja han estat oblidades. Així, en aquests casos considerats d’alt risc, hom recomana que la persona afectada se sotmeti a controls periòdics per tal de poder detectar precoçment una malignització eventual de les lesions residuals i procedir, si convé, al tractament adequat.
  • El símptoma més característic del càncer d’esòfag és la disfàgia o dificultat en la deglució dels aliments, acompanyada de sensació de cos estrany, que en les fases inicials es presenta quan s’ingereixen aliments sòlids com ara trossos de carn, pa o patates i més endavant involucra progressivament els aliments semisòlids com farinetes i, finalment, els líquids.
  • Sempre que es presenti disfàgia cal consultar el metge, ja que si bé pot constituir un símptoma de diverses alteracions menys greus, quan efectivament és originada per un tumor maligne d’esòfag, hi podria haver encara la possibilitat d’eradicar-lo definitivament abans que s’estengui als òrgans propers, origini complicacions o bé ocasioni metàstasis.
  • El tractament és fonamentalment quirúrgic i consisteix en l’extirpació del tumor i d’un segment variable d’esòfag. Com a mesures complementàries, o bé en els casos inoperables, hom recorre igualment a la radioteràpia o a l’administració de fàrmacs anticancerosos.