El que cal saber del càncer d’estómac

  • És anomenada càncer d’estómac, o tumor maligne d’estómac, la proliferació anòmala d’un grup de cèl·lules de l’estómac, que tendeixen a reproduir-se molt més ràpidament del que és habitual i formen una massa o tumor.
  • Durant les fases inicials de desenvolupament, els tumors malignes d’estómac són molt petits i es troben circumscrits a les capes superficials de la paret interna de l’estómac. Més endavant, en canvi, tendeixen a penetrar profundament a la paret de l’estómac, envaeixen els teixits veïns sans i originen metàstasis o disseminacions a distància als ganglis limfàtics propers i diversos òrgans i teixits, com ara el fetge, els ossos o el pulmó.
  • Quan els tumors són petits no solen originar símptomes característics. Això no obstant, sovint provoquen molèsties abdominals difuses, o cremor o dolor estomacal, sobretot després dels àpats. Si aquests símptomes es presenten en una persona de més de quaranta anys i es mantenen durant més de dues setmanes, és recomanable d’adreçar-se al metge, perquè tot i que poden constituir la manifestació de molts altres trastorns, com per exemple gastritis o úlcera pèptica, si efectivament fossin ocasionats per un tumor maligne d’estómac encara s’estaria a temps d’eradicar-lo definitivament amb una senzilla intervenció quirúrgica.
  • En les fases més avançades, els tumors se solen manifestar amb símptomes més característics: dolor intens a la part superior de l’abdomen, dificultat per a empassar-se els aliments, vòmits o hemorràgies digestives. Això no obstant, però, sovint es mantenen encara asimptomàtics.
  • La diagnosi del càncer d’estómac sol ésser relativament senzilla, i es realitza habitualment amb una sèrie d’exploracions radiogràfiques i endoscòpiques, és a dir, visualitzant l’interior de l’estómac amb la introducció d’una sonda especial a través de la cavitat bucal. Tanmateix, però, en la majoria dels casos només amb una intervenció quirúrgica és possible de determinar amb precisió quin és el grau de creixement del tumor. Per aquesta raó, en molts casos tan sols es pot establir un pronòstic fiable després d’haver practicat la cirurgia.
  • Quan el tumor ja ha superat la fase incipient, el pronòstic sol ésser greu, per bé que, gràcies als progressos tècnics, amb l’extirpació quirúrgica s’aconsegueix d’eradicar definitivament la malaltia entre un 15 i un 40% dels casos.
  • Després de l’operació, en alguns casos queden petites restes de la massa tumoral que no han pogut ésser extirpades o detectades, o també, al cap d’un cert temps, en general alguns mesos o uns quants anys, es desenvolupa un nou tumor maligne. Per tal de prevenir aquestes circumstàncies en molts casos hom complementa les tècniques quirúrgiques amb l’aplicació de radioteràpia o bé també amb l’administració de fàrmacs anticancerosos.
  • En els casos més avançats, quan el tumor s’ha infiltrat per d’altres teixits o ha originat metàstasis en d’altres òrgans, amb la cirurgia no és possible d’extirpar-lo. Malgrat tot, però, amb diverses tècniques quirúrgiques s’aconsegueix d’atenuar-ne els símptomes i prolongar la vida del malalt.