- El gigantisme i l’acromegàlia són dues alteracions degudes a un augment exagerat de la secreció d’hormona del creixement: la primera apareix en la infantesa i causa un augment de la longitud dels ossos per la qual la persona afectada ateny una alçada molt superior a la que li correspondria segons la raça, el sexe i l’edat; la segona s’inicia en l’edat adulta, quan els ossos ja han acabat de créixer en longitud, i no modifica l’estatura però causa un augment del gruix dels ossos, les vísceres i els teixits tous.
- En una primera fase, la malaltia origina un augment de la força i un increment de la vigoria sexual, però al cap d’un temps apareix debilitat muscular i disminució de la libido, amb trastorns de l’erecció en l’home i absència de menstruacions o amenorrea en la dona.
- L’evolució de la malaltia és insidiosa, ja que pot originar complicacions greus, fonamentalment alteracions cardiovasculars i diabetis mellitus, que poden posar en perill la vida de la persona que n’és afectada.
- No és estrany que es trigui molt de temps a observar el creixement ossi exagerat degut a l’acromegàlia, ja que es desenvolupa tan lentament que pot semblar l’evolució natural de l’aspecte de la persona afectada amb el pas del temps. Sovint, la considerable transformació esdevé evident quan es compara l’aspecte actual amb fotografies d’uns anys enrere.
- Si una persona adulta observa que repetidament necessita sabates més amples o bé que els anells que anteriorment li anaven bé ara són massa ajustats, convé que consulti el metge ja que aquests fets podrien ésser deguts al creixement ossi exagerat que comporta l’acromegàlia.
- L’origen d’ambdós trastorns és un tumor benigne hipofisial, que elabora hormona del creixement en quantitats elevades, sense respondre a la regulació normal. Així, per a evitar que l’alteració progressi cal recórrer a l’extirpació quirúrgica del tumor, o bé a l’aplicació de radiacions ionitzants que el destrueixen.
- De vegades el creixement del tumor provoca la compressió de les vies visuals, i causa fonamentalment una disminució del camp visual, que en alguns casos el malalt no adverteix i que es manifesta quan s’efectuen les exploracions pertinents.
- Les tècniques neuroquirúrgiques actuals permeten de practicar l’extirpació del tumor hipofisial sense que es produeixin seqüeles neurològiques. Tanmateix, però, com que es destrueix la hipòfisi, poden aparèixer dèficits hormonals que requereixen seguir un tractament de substitució de les hormones deficitàries.