Per tal que una alimentació compleixi amb els criteris esmentats, cal que respecti uns mínims conceptes fonamentals. Bàsicament, cal que sigui completa, és a dir, ha d’aportar a l’organisme una quantitat suficient de tots els nutrients que aquest necessita, tant energètics (hidrats de carboni i lípids) com plàstics (proteïnes) i reguladors del metabolisme (vitamines, minerals, aigua i electròlits). Un altre requisit fonamental per a evitar excessos o deficiències d’alguns nutrients en concret és, però, que sigui equilibrada, que mantingui un equilibri nutritiu, és a dir, que la proporció entre els diferents tipus de nutrients que són ingerits amb els aliments sigui coherent amb les necessitats orgàniques. I una fórmula idònia per a complir amb els dos requisits esmentats és que l’alimentació sigui variada, és a dir, que permeti a l’organisme l’assimilació de nutrients molt diversos que provenen de nombrosos aliments diferents.
En definitiva, una alimentació sana es basa en el fet que no hi ha aliments beneficiosos ni perjudicials, sinó que el més important és mantenir una aportació mínima de tots ells, ja que és el conjunt de l’alimentació allò que pot aconseguir l’equilibri nutritiu adequat.