L’examen de matèries fecals consisteix en la recollida d’una mostra de les deposicions evacuades, en general al llarg d’alguns dies, que posteriorment és observada directament, sotmesa a diverses reaccions químiques i analitzada microscòpicament.
En l’actualitat, l’examen de matèries fecals se sol·licita bàsicament per detectar una esteatorrea o presència d’elevades quantitats de greix, sang, paràsits i quantitats importants de cèl·lules immunitàries, o, també, per a realitzar amb aquesta mostra un coprocultiu.
Per detectar una esteatorrea hom sol·licita una mostra de les matèries fecals evacuades al llarg de tres dies, durant els quals igualment s’indica una dieta especial, amb un contingut baix i fix de substàncies grasses que no excedeixi els 100 g diaris. Posteriorment, amb diverses reaccions químiques s’analitza el contingut de greixos de la mostra de matèria fecal obtinguda. En condicions normals, la matèria fecal conté solament un 5% dels greixos ingerits amb els aliments. Al contrari, en el cas d’esteatorrea aquest percentatge és superior. Aquest tipus d’examen de la matèria fecal se sol·licita sempre que hom sospita una síndrome de malabsorció.
Per a determinar la presència de sang amagada en les deposicions, és a dir, petites quantitats de sang en les matèries fecals, hom sol·licita una mostra de les deposicions efectuades al llarg d’alguns dies, al mateix temps que s’indica una dieta especial que exclou alguns aliments que poden alterar el resultat de la prova, com ara carn, col-i-flor, cogombres, remolatxa, aranges o meló. Posteriorment, en la mostra que s’obté, s’hi introdueix una tira de paper impregnada d’una substància especial, que té la propietat d’alterar la coloració en contacte amb la sang. La determinació de sang amagada en les deposicions se sol indicar quan hom suposa l’existència d’hemorràgies digestives, per exemple perquè una persona pateix d’anèmia sense que es trobin d’altres justificacions.
Per a demostrar la presència de paràsits en la matèria fecal, la mostra de les deposicions recollida durant uns quants dies s’observa directament i amb el microscopi. Aquesta prova diagnostica se sol·licita quan hom suposa l’existència de paràsits als intestins, per exemple perquè una persona és afectada per coïssor anal, o bé es troba anèmica o s’ha aprimat de manera inexplicable.
Per a detectar quantitats elevades de cèl·lules immunitàries en la matèria fecal, n’hi ha prou d’observar microscòpicament la mostra de matèries fecals evacuada durant uns quants dies. Aquesta prova s’acostuma sol·licitar per a la diagnosi de processos inflamatoris crònics intestinals, com ara colitis ulcerosa o malaltia de Crohn.
El coprocultiu consisteix en la introducció d’una mostra de matèries fecals durant un període comprès entre 24 hores i 48, en un recipient que conté els elements necessaris per a afavorir el desenvolupament de diversos tipus de microorganismes. Posteriorment, observant l’aspecte del contingut d’aquest recipient, es pot inferir el tipus de microorganisme present en la mostra. El coprocultiu se sol·licita per establir quins són els gèrmens responsables dels processos infecciosos intestinals, com per exemple quan es tracta d’enterocolitis alimentària o d’infeccions intestinals afegides en el cas de malaltia de Crohn o colitis ulcerosa.