El fetge és una víscera indispensable per a l’organisme, ja que a més d’encarregar-se de l’elaboració i la secreció de la bilis, intervé directament o indirectament en gairebé la totalitat dels processos metabòlics. Esquemàticament, les funcions principals que corresponen a aquest òrgan, a part les ja esmentades elaboració i secreció de bilis, inclouen el processament i l’emmagatzemament dels hidrats de carboni, les proteïnes i els lípids absorbits al tub digestiu; la metabolització de nombroses hormones; la depuració de nombrosos elements que conté la sang, i l’eliminació, a través de les secrecions biliars, de diversos medicaments, drogues o substàncies potencialment tòxiques que contingui la sang. A totes aquestes funcions, doncs, hi contribueix enormement el fet que el fetge rep pràcticament totes les susbtàncies nutritives i d’altres elements que són absorbits al tub digestiu i abocats a la vena porta, i constitueix una mena de filtre que la sang ha de passar abans d’arribar al cor i repartir-se pels altres teixits. Aquest paper de filtre, per exemple, permet que l’organisme elimini diversos elements estranys, com ara bacteris* que des de l’intestí es poden precipitar a la circulació sanguínia.
El fetge té igualment reserves importants d’aminoàcids, lípids i glucogen, una substància formada per nombroses mol·lècules de glucosa, que s’aboquen a la sang quan l’organisme ho requereix i que igualment es poden reconvertir els uns en els altres a través de processos de tipus químic diversos i complexos. Així, per exemple, es garanteix que durant el dejuni els teixits disposin d’una aportació de glucosa adequada, o que permanentment es podran sintetitzar o processar diverses substàncies proteiques, com ara hormones o d’altres elements, que l’organisme requereix.
Entre els elements més importants que el fetge elabora o processa, cal destacar diverses proteïnes que formen part de la circulació sanguínia, com l’albúmina i alguns dels factors que intervenen en la coagulació sanguínia; diversos tipus de lípids, com colesterol, àcids grassos, triglicèrids i quilomicrons, i diverses hormones, com les elaborades per les glàndules suprarenals i determinades vitamines, com la D i la K.
El poder depurador del fetge consisteix en l’extracció de diverses substàncies potencialment tòxiques a la sang, que són metabolitzades posteriorment en elements innocus i abocats novament a la sang, o bé que directament són eliminades de l’organisme a través de les secrecions biliars. Entre els elements que el fetge depura de la sang, els més importants són els excedents de bilirubina, que són processats a l’interior dels hepatòcits i parcialment eliminats amb la matèria fecal en forma d’estercobilina i urobilina; una petita proporció del colesterol sanguini, que s’elimina contínuament amb la matèria fecal, i nombrosos medicaments o drogues, com l’alcohol, que es metabolitzen al fetge abans d’ésser eliminats de l’organisme a través de l’orina.