Funció i activitat de l’estómac

Quan el bol alimentari entra a l’estómac, les susbtàncies nutritives es troben en un estat similar al que es trobaven als aliments, és a dir, gairebé íntegres. Al contrari, quan, al cap d’un període que oscil·la entre els 30 minuts i les 4 hores després dels àpats, l’estómac buida el contingut o quim cap a l’intestí prim, les substàncies nutritives s’han exposat a les fases inicials de la digestió i es troben formant partícules de menys d’1 mm de diàmetre. Aquest paper de l’estómac és possible gràcies als moviments de barreja i de propulsió que experimenta la paret gàstrica i al poder corrosiu i digestiu del suc gàstric.

Motilitat gàstrica

A l’estómac, el bol alimentari és emmagatzemat, barrejat i triturat i, finalment, evacuat fins a l’intestí prim a una velocitat adequada perquè pugui ésser correctament digerit i també perquè les substàncies nutritives puguin ésser absorbides. La responsabilitat d’aquests fets correspon a la motilitat gàstrica o activitat motora de la paret de l’estómac.

Durant els moments de dejuni, la paret gàstrica experimenta un ritme cíclic, anomenat activitat motora gàstrica en dejú, en què s’alternen una primera fase d’absència de contraccions, una segona fase de contraccions poc intenses i irregulars, i una tercera fase, molt breu, que comprèn entre 3 i 7 minuts, en què s’esdevenen unes tres contraccions intenses per minut. Aquest ritme de contraccions actua com un marcapassos digestiu, ja que s’inicia de manera espontània en la capa de teixit muscular de la paret gàstrica i es transmet igualment a l’intestí prim. Aquest ritme de contraccions que caracteritza l’estómac i l’intestí prim durant el dejuni és anomenat igualment complex motor migratori interdigestiu. Pel que sembla, la funció de l’activitat motora gàstrica en dejú és evacuar cap a l’intestí gros les restes cel·lulars i els residus alimentaris que han quedat a la cambra gàstrica i a l’intestí prim. D’altra banda, si el dejuni es va prolongant, aquestes contraccions desvetllen la sensació característica que acompanya la gana, i que s’intensifica i és dolorosa quan no es prenen aliments durant més de 10 o 12 hores.

Quan s’ingereixen i s’empassen aliments, el complex motor migratori interdigestiu s’atura, alhora que la paret gàstrica es relaxa i afavoreix l’entrada de bol alimentari a l’estómac. Aquest procés, que s’associa a una distensió progressiva de la paret gàstrica, es continua desenvolupant mentre continua la ingestió d’aliments, els quals s’emmagatzemen a l’estómac. Tanmateix, però, en un punt determinat, la mateixa dilatació de la paret gàstrica desencadena l’anomenat patró motor digestiu gàstric, que es caracteritza per contraccions intenses i freqüents i que compleix la missió de triturar les partícules més voluminoses i sòlides del bol alimentari. De fet, aquest efecte de trituració és possible perquè durant aquesta fase l’esfínter pilòric roman pràcticament tancat i permet l’accés a l’intestí prim únicament als líquids i les partícules de menys d’1 mm de diàmetre, i torna les altres cap a l’antre, per tal que hi continuïn essent triturades. El procés de trituració es manté fins que gairebé tot el que era inicialment el bol digestiu ha estat transformat en quim, és a dir, en una massa gairebé líquida, semidigerida, en la qual no hi ha partícules de més d’l mm de diàmetre. El temps que comporta aquest procés és variable; en condicions normals oscil·la entre els 30 minuts i les 4 hores. Els aliments sòlids, mal mastegats, i els greixos són els que triguen més temps a ésser triturats i semidigerits. Després que ha acabat l’etapa gàstrica de la digestió, hom posa novament en funcionament el complex motor migratori interdigestiu i l’esfínter pilòric es tanca per tal d’impedir el reflux anormal del contingut duodenal a l’estómac. Això no obstant, durant la tercera fase d’aquest complex l’esfínter pilòric s’obre i deixa passar al duodè les partícules dures i voluminoses que no han pogut ésser fraccionades, com s’esdevé sovint amb les llavors de fruites o trossos de fruits secs.

La motilitat gàstrica és provocada i regulada pels plexes de Meissner i d’Auerbach, que desencadenen i controlen el complex motor migratori interdigestiu i el patró motor digestiu gàstric. Tanmateix, però, sobre aquests plexes nerviosos incideixen d’altres estructures i elements que indirectament poden desencadenar o modificar la intensitat de les contraccions gàstriques. D’una banda, hi participa el sistema nerviós autònom, especialment el sistema parasimpàtic que activa les contraccions en diverses circumstàncies, com per exemple en l’anomenat reflex èntero-gàstric, que es produeix quan el duodè és molt ple de quim, o bé quan la seva mucosa es troba exposada a una acidesa excessiva, i es tradueix en l’alentiment i la disminució de la intensitat de les contraccions gàstriques. D’altra banda, aquells plexes nerviosos poden ésser estimulats o inhibits per diverses hormones, com per exemple l’anomenada enterogastrona, que és secretada per la mucosa intestinal davant la presència d’elevades quantitats de greixos, i que inhibeix les contraccions gàstriques amb la finalitat que aquestes substàncies nutritives, de digestió lenta, passin a poc a poc a l’intestí prim.

El suc gàstric, les funcions digestives i la barrera mucosa gàstrica

El suc gàstric, és a dir, el conjunt de secrecions que es troben a l’interior de l’estómac, es compon fonamentalment d’àcid clorhídric, un enzim digestiu anomenat pepsina, el factor intrínsec de Castle, aigua, moc i bicarbonat de sodi.

L’àcid clorhídric és un element altament corrosiu secretat per les cèl·lules parietals de les glàndules de la mucosa gàstrica, que compleix bàsicament dues funcions. Una d’elles és estovar i desintegrar els teixits durs, com ara les cobertes d’alguns vegetals i la carn, amb l’ajut que representa el procés de trituració realitzat per les parets de l’estómac. L’altra funció de l’àcid clorhídric és proporcionar al suc gàstric l’acidesa necessària perquè el precursor de la pepsina, el pepsinogen, s’activi i pugui exercir les accions digestives que li corresponen, i també perquè es destrueixin els microorganismes continguts habitualment als aliments o la cavitat bucal.

La pepsina és un enzim digestiu secretat per les cèl·lules principals de les glàndules de la mucosa gàstrica, la funció principal del qual és fraccionar les proteïnes complexes, acció que realitza combinada-ment amb l’àcid clorhídric, que prèviament estova i desintegra els teixits durs superficials. De fet, la pepsina no és secretada com a tal, sinó com un precursor, anomenat pepsinogen, que s’activa o es converteix en pepsina quan l’acidesa del suc gàstric té un pH inferior a 5, com s’esdevé en condicions normals. Si la pepsina fos emmagatzemada i elaborada com a tal a l’interior de les cèl·lules principals, exerciria sobre aquestes cèl·lules els efectes digestius que li són propis.

El factor intrínsec de Castle, una proteïna secretada també per les cèl·lules parietals, és un element la presència del qual al quim és indipensable perquè més endavant, a l’intestí prim, pugui ésser absorbida a l’organisme la vitamina B12 continguda als aliments.

Les secrecions d’aigua, moc i bicarbonat de sodi, elaborades i abocades per les cèl·lules epitelials de la mucosa gàstrica, són destinades a lubrificar l’estómac i molt específicament a protegir la mateixa mucosa gàstrica de l’efecte corrosiu i digestiu de l’àcid clorhídric i la pepsina. Aquesta acció protectora de la mucosa gàstrica, anomenada també barrera mucosa gàstrica, es materialitza en la pel·lícula que formen aquestes secrecions de moc i bicarbonat sobre la superfície de la mucosa, la qual virtualment aïllen de la resta del suc gàstric, i també en les propietats alcalines d’aquests elements, que contraresten l’acidesa de l’àcid clorhídric. Quan per alguna raó la barrera mucosa gàstrica es debilita, la mucosa és corroïda per l’àcid clorhídric i digerida per la pepsina, és a dir, es produeix una erosió o una úlcera pèptica.

En el suc gàstric també es troben quantitats variables d’amilasa salival i d’enzims pancreàtics i bilis procedents del duodè, que pugen a l’estómac durant el procés de trituració a través del petit espai que deixa obert l’esfínter pilòric. Per aquesta raó, a l’estómac també es comencen a fragmentar els hidrats de carboni i els greixos.

Regulació de la secreció gàstrica

La secreció clorhidro-pèptica, és a dir, d’àcid clorhídric i pepsinogen, és regulada per mecanismes molt complexos, alguns dels quals fins i tot no són gaire ben coneguts. Per exemple, se sap que cada dia la secreció clorhidro-pèptica descriu un cicle caracteritzat per sobtades elevacions d’aquesta secreció al matí, abans de dinar i a mitjanit. Durant els àpats, la secreció clorhidro-pèptica es produeix en tres fases: la cefàlica, la gàstrica i la intestinal. La fase cefàlica s’inicia en resposta als estímuls psíquics procedents de la visió, l’olor o el gust dels aliments, a través del sistema nerviós parasimpàtic, que desencadena la secreció gàstrica. Posteriorment té lloc una fase gàstrica, en què la secreció és desencadenada per l’arribada dels aliments a l’estómac: d’una banda, hi ha una estimulació mecànica en resposta a la distensió de la paret estomacal, mediatitzada pels plexes nerviosos que s’hi situen; de l’altra, algunes substàncies contingudes als aliments, especialment la carn, provoquen la secreció de gastrina, una hormona que, al seu torn, activa la secreció d’àcid clorhídric. Finalment, en la fase intestinal, els aminoàcids absorbits a l’intestí prim després de la digestió de les proteïnes generen un nou estímul secretori, mediatitzat igualment per la gastrina; en canvi, la presència de greixos a l’intestí frena la secreció gàstrica. D’altra banda, en les darreres dècades s’ha demostrat que d’altres elements que es troben en la mucosa gàstrica, com és la histamina, tenen la capacitat d’estimular directament la secreció clorhidro-pèptica.