Com ja s’ha dit, les dietes són indicades en el context de la prevenció o el tractament de diversos processos patològics. Per això, de la mateixa manera que s’esdevé amb l’administració de fàrmacs o d’altres mesures terapèutiques, són els facultatius els qui les han de prescriure. En aquest sentit, cal assenyalar que si una dieta no es confecciona o es duu a terme de manera adequada, el resultat pot ésser insuficient o fins i tot contraproduent, bé perquè no s’ha limitat, com calia, el consum de determinats aliments o bé perquè amb la dieta no es realitza una alimentació suficient i equilibrada.
Les variables fonamentals que es tenen en compte a l’hora de confeccionar una dieta són la patologia que hom desitja prevenir o tractar i el fet que el règim dietètic que es prescrigui sigui, més enllà de les restriccions pertinents, tan complet, equilibrat i variat com sigui possible. D’aquesta manera, no solament estarà garantida l’eficàcia de la dieta pel que fa al seu objectiu primordial, és a dir, col·laborar en la prevenció o el tractament del procés patològic, sinó que es podran cobrir tant com sigui possible els requeriments nutritius bàsics del subjecte.
Actualment es disposa d’una llarga sèrie de recomanacions dietètiques estandarditzades, que han estat concebudes per a la prevenció i el tractament d’igual nombre de malalties. Aquestes recomanacions dietètiques han sorgit com a resultat de moltes dècades en la investigació dels factors alimentaris que influeixen en l’evolució de diferents processos patològics i, per tant, llurs beneficis han pogut ésser suficientment comprovats. Això no obstant, a l’hora de confeccionar la dieta prescrita, és convenient que el facultatiu conegui, per mitjà d’una entrevista personal, quins són els hàbits alimentaris del subjecte que ha de seguir el pla d’alimentació i que aquest, al seu torn, comprengui adequadament quines són les raons per les quals s’ha de sotmetre a certes restriccions o indicacions dietètiques. Així, el facultatiu podrà indicar una dieta més d’acord amb els gustos de l’individu i aquest se sentirà més motivat per a adoptar-la i mantenir-la durant el temps que calgui.
Per totes aquestes raons, en la pràctica, és habitual que els especialistes en dietètica, abans d’indicar una dieta, efectuïn un minuciós interrogatori al subjecte durant el qual no solament estableixen algunes dades personals, com ara el sexe, l’edat, l’alçada i l’activitat física, que són molt importants per a determinar les dosis nutritives requerides, sinó que indaguen sobre aspectes tan variats com el tipus i la quantitat d’aliments que sol consumir diàriament, el consum de begudes refrescants, estimulants o alcohòliques, el costum de "picar" aliments, la ingesta de dolços i llaminadures, els horaris i duració dels àpats, el context en què aquests es porten a terme, la manera de mastegar els aliments, les preferències d’un o d’altre tipus d’aliments o de les maneres de preparació, o fins i tot les mesures higièniques que cal tenir en compte a casa a l’hora de preparar i de conservar els menjars.
A continuació esmentem les principals característiques de les dietes que són prescrites amb més freqüència en la pràctica, com a complement de la informació que hem brindat sobre diverses malalties i trastorns en altres capítols d’aquesta obra. De tota manera, cal remarcar que si bé les pautes d’alimentació indicades són les que s’utilitzen de manera estandarditzada, convé que siguin especificades pel metge en cada cas particular. D’altra banda, les dietes per a tractar trastorns específicament nutritius, com ara l’obesitat i l’excés de pes corporal, magresa patològica o carències vitamíniques o minerals s’esmenten en els corresponents apartats d’aquest mateix capítol.