La laparoscòpia és una tècnica diagnostica que consisteix en la visualització de l’interior de la cavitat abdominal amb una sonda especial anomenada laparoscopi, que s’introdueix en aquesta cavitat practicant una petita incisió sobre la paret anterior de l’abdomen. El laparoscopi és una sonda flexible que, introduïda a l’abdomen, es pot manipular des de l’exterior i que té un sistema d’il·luminació i de miralls interns que possibilita de veure directament l’interior de la cavitat abdominal a través de l’extrem que queda situat a l’exterior.
Per realitzar una laparoscòpia s’administra prèviament anestèsia local, es practica una incisió en algun punt de la paret anterior de l’abdomen —el que sigui més apropiat segons els òrgans que hom vol explorar—, s’introdueix el laparoscopi a la cavitat abdominal i, manipulant-lo des de l’exterior de l’organisme, se’l desplaça en el sentit i la direcció que es vulgui, recolzant-lo suaument sobre la superfície dels òrgans amb què es troba.
Amb una laparoscòpia hom pot detectar anomalies en la regularitat de la superfície externa dels òrgans abdominals, com també si hi ha alteracions en la forma, la grandària i la posició d’aquests òrgans. En la pràctica, això no obstant, la laparoscòpia se sol emprar en la diagnosi d’alguns trastorns concrets, com ara cirrosi, colecistitis crònica o peritonitis crònica.
El laparoscopi també se sol emprar per a realitzar una biòpsia de la superfície externa d’algun òrgan abdominal —com ara fetge, vies biliars o melsa— inserint unes pinces especials a l’extrem de l’aparell, que igualment poden ésser manipulades des de l’exterior.