És anomenada laparotomia l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal. La laparotomia exploradora és una tècnica diagnostica que consisteix en l’obertura quirúrgica de la cavitat abdominal practicant una incisió a la paret anterior de l’abdomen, la finalitat de la qual és d’observar aquesta cavitat directament, a ull nu.
Per realitzar una laparotomia exploradora es prepara el pacient per sotmetre’l a una intervenció quirúrgica: és dut al quiròfan, se li administra anestèsia general i, finalment, es procedeix a obrir la paret anterior de l’abdomen amb un bisturí.
La laparotomia exploradora constitueix la fase més avançada de la diagnosi de les afeccions de la cavitat abdominal o d’alguns dels òrgans que en formen part, que no han pogut ésser detectades o identificades amb tècniques diagnostiques més senzilles. En la pràctica, se sol emprar en la diagnosi de cirrosi, tumors dels òrgans abdominals —com ara fetge, vies biliars, pàncrees, intestins o melsa— i també peritonitis.
Si bé l’observació directa d’aquests òrgans permet d’inferir la diagnosi d’aquests trastorns, durant el transcurs d’una laparotomia exploradora, amb la intenció de confirmar la diagnosi, se sol practicar igualment una biòpsia, és a dir que s’extreu una mostra dels teixits danyats, que després és analitzada al laboratori. Així, per exemple, amb una laparotomia exploradora se solen efectuar biòpsies de fetge, vies biliars, pàncrees o melsa.
D’altra banda, quan hom efectua una laparotomia exploradora, no sempre se sap quin tipus de lesions es posaran de manifest, ni tampoc la gravetat que presentaran. Així, en molts casos, durant el transcurs d’una laparotomia exploradora es duu a terme alguna mesura terapèutica com ara extirpar una massa tumoral o reparar un teixit l’esquinçament del qual ha causat una peritonitis.