En els estudis efectuats s’ha comprovat que la relació entre la quantitat de tabac consumit per la gestant i les seves conseqüències sobre l’embaràs és similar a la del tabac sobre altres aspectes de la salut. No es pot fixar un límit a partir del qual el tabaquisme pugui ésser considerat innocu.
Els efectes del tabac sobre la gestació comencen a notar-se des de la més mínima quantitat de cigarrets fumats diàriament, i la probabilitat que es presentin trastorns es va incrementant a mesura que n’augmenta la quantitat.
No s’ha pogut demostrar que les mesures per a reduir l’efecte nociu del tabac siguin eficaces per a reduir els seus efectes sobre l’embaràs. En els estudis efectuats, no s’ha observat que el fet de fumar cigarrets baixos en nicotina o en quitrà, ni el consum de cigarrets amb filtre, redueixin la incidència de les complicacions causades pel tabac ni procurin un pes normal del nadó. Cap d’aquestes mesures és útil per a reduir la quantitat de monòxid de carboni inhalada, i aquest tòxic és un dels principals responsables dels efectes del tabac sobre l’embaràs.
En definitiva, l’única manera eficaç d’evitar les conseqüències del tabac sobre la gestació i el desenvolupament del nen és suprimir el consum de tabac durant l’embaràs.
Alguns estudis indiquen que les conseqüències del tabaquisme sobre la gestació són degudes principalment al tabac fumat per la dona durant el propi embaràs i no al que hagués consumit abans de quedar embarassada. Si la dona deixa de fumar durant el primer trimestre de l’embaràs, la probabilitat que es presentin els trastorns esmentats és pràcticament la mateixa que en el cas de les dones que no han fumat mai.