Malalties infeccioses

Durant segles i segles, les malalties infeccioses —és a dir, els nombrosos i diversos trastorns orgànics causats per una enorme varietat d’agents infecciosos i paràsits de l’home— han estat responsables de la major part de les morts prematures dels éssers humans. I, lamentablement, continuen essent-ho en les poblacions d’extenses àrees del planeta que corresponen a societats no desenvolupades.

En canvi, en el nostre medi, diverses circumstàncies han contribuït a la disminució de la perillositat d’aquesta mena de malalties (que, en conjunt, han deixat d’ésser tan terribles com temps enrere): la millora de les condicions higièniques i sanitàries, els vaccins —que han fet disminuir dràsticament la incidència d’algunes de les malalties infeccioses més comunes—, i l’adveniment dels antibiòtics —fàrmacs capaços de controlar el desenvolupament de la majoria dels agents infecciosos—, entre d’altres.

Tanmateix, però, això no significa que ja no es produeixin infeccions, ja que, en termes globals, fins i tot en el nostre medi, són la causa més freqüent de malaltia. I no és estrany: cal tenir en compte que hi ha nombrosíssimes espècies de microbis que han d’infectar l’organisme humà per sobreviure, i per això evolucionen, es transformen i adapten el seu metabolisme per tal de contrarestar els recursos ideats pels éssers humans, fent-se resistents per exemple, a determinats antibiòtics que en èpoques passades aconseguien de destruir-los amb facilitat. Això tampoc no significa que aquestes infeccions no siguin perilloses, com desgraciadament ho demostra el cas de la SIDA, exemple de la capacitat d’evolució d’alguns microorganismes, que encara actualment poden generar malalties "noves"; o bé de tantes altres infeccions que, en afectar persones que tenen llurs mecanismes defensius dèbils o que no reben el tractament adequat a temps, els causen la mort o els deixen seqüeles greus i irreversibles. D’altra banda, darrerament també s’han desenvolupat infeccions en persones sotmeses a tractaments basats en noves tecnologies, com la implantació de pròtesis o el trasplantament d’òrgans.

El control d’una gran part de les malalties infeccioses és fruit de nombrosos esforços conjunts: dels investigadors, que desenvolupen mètodes per a com-batre-les; dels metges en general, que perfeccionen els mètodes per a diagnosticar els processos infecciosos i procedir al tractament adequat; i de les autoritats sanitàries, que intenten d’eliminar els focus infecciosos i prenen mesures per a millorar les condicions d’higiene i de sanitat públiques. Però l’esforç dels ciutadans, que han d’estar informats sobre què cal fer i què no es pot fer quan es pateixen infeccions també és molt important, tant per a garantir la seva pròpia salut com per a impedir que les malalties infeccioses trobin condicions favorables per a propagar-se.

En alguns apartats d’aquesta obra ja s’han descrit diferents tipus d’infeccions, bàsicament les que es desenvolupen en els aparells i sistemes orgànics. Així, per exemple, en el capítol corresponent a l’aparell locomotor es detallen les particularitats de les infeccions als ossos, que originen una osteomielitis; i en el capítol corresponent al sistema nerviós es descriuen les característiques de la meningitis, provocada molt sovint per diversos tipus d’agents infecciosos.

Aquest capítol tracta de les malalties infeccioses degudes a gèrmens específics, que provoquen alteracions característiques, originen signes i símptomes bastant típics i segueixen una evolució més o menys determinada. També s’hi descriuen àmpliament els diversos tipus d’agents infecciosos i paràsits de l’home, veritables enemics dels éssers humans, com també els diversos mecanismes de la infecció amb què atempten contra la nostra salut. El coneixement de totes aquestes dades és, sens dubte, un factor molt important per a contrarestar la perillositat d’aquests trastorns.