És anomenada paracentesi l’aspiració del líquid que es troba en la cavitat peritoneal, és a dir, l’espai format entre les dues capes de teixit conjuntiu que componen el peritoneu: el peritoneu visceral, que cobreix la superfície externa de la majoria de les vísceres abdominals, i el peritoneu parietal, que cobreix la superfície interna de les parets anterior i laterals de l’abdomen; aquest líquid és anomenat líquid peritoneal.
La paracentesi és indicada, ja sigui amb finalitats diagnostiques o terapèutiques, en el cas d’ascites o acumulació de líquid en l’espai peritoneal, com s’esdevé en molts casos de peritonitis, cirrosis, insuficiències hepàtiques avançades, tumors hepàtics voluminosos, insuficiència cardíaca dreta o pericarditis constrictiva.
Per practicar una paracentesi, prèvia administració d’anestèsia local, s’efectua una punció en la zona inferior i dreta de la paret anterior de l’abdomen amb una agulla especial; posteriorment, s’introdueix aquesta agulla fins a l’espai peritoneal i, finalment, s’aspira una quantitat variable de líquid peritoneal segons el cas.
En la majoria de casos, la paracentesi és emprada amb objectius diagnòstics, ja que a través de l’estudi del líquid peritoneal hom pot deduir si l’ascites s’ha esdevingut a conseqüència d’un procés inflamatori, infecciós o tumoral. Tanmateix, però, en alguns casos greus d’ascites, la paracentesi pot ésser utilitzada amb finalitats terapèutiques per tal de reduir l’excés de líquid peritoneal.