Definició
Nevus és la denominació genèrica de qualsevol trastorn circumscrit del desenvolupament de la pell que genera una màcula o una tumoració persistent. Normalment són congènits, però també poden aparèixer al llarg de la vida.
Aquesta denominació inclou diversos trastorns cutanis, però, si hom no hi especifica res més, el terme és utilitzat per a fer referència als més habituals, els nevus pigmentaris. El nevus pigmentari consisteix en un augment localitzat de la pigmentació cutània per una acumulació anormal de melanòcits o de nevòcits.
Entre els diversos tipus de nevus pigmentaris, el més habitual és la piga o lentigen. Es tracta d’una taca plana, de color fosc, petita i de forma circular. Aquest nevus és tan freqüent que hom empra el terme piga, en general, com a sinònim de nevus pigmentari.
Causes, tipus i manifestacions
La coloració de la pell depèn sobretot de la presència en l’epidermis d’un pigment fosc anomenat melanina. Aquesta substància és elaborada per unes cèlUes especialitzades, els melanòcits, i d’altres cèl·lules que se’n deriven, els nevòcits. Les cèl·lules pigmentaries es distribueixen uniformement en la capa basal, que separa l’epidermis i el derma. Els nevus pigmentaris són deguts a una proliferació anormal de melanòcits o nevòcits.
Els trastorns de les cèl·lules pigmentaries donen lloc a diversos tipus de nevus que presenten característiques diferents.
El més comú és l’anomenat lentigen o piga, que és originat per un augment localitzat del nombre de melanòcits de la membrana basal. Els melanòcits elaboren melanina, i per això, quan n’hi ha més del que és habitual, s’intensifica la pigmentació de la zona de pell afectada. La piga és una taca plana de coloració fosca i uniforme, marró o negra. Habitualment fa entre 1 mm i 2 de diàmetre, però de vegades se n’ajunten algunes i arriben als 5 mm o més. Els lentígens són molt freqüents. Durant la infantesa, en surten com a mínim entre cinc i deu a gairebé tothom, localitzats en qualsevol part del cos. També es poden presentar en persones d’edat i aleshores hom els anomena lentígens senils. En aquest cas, l’increment de melanòcits es localitza a les crestes interpapil·lars i sol afectar especialment la cara i les mans.
El nevus d’unió és degut a una acumulació de nevòcits en la capa basal on, en condicions normals, són dispersos. En canvi, aquesta alteració genera agrupacions anomenades taques nèviques. Hom veu el nevus d’unió com una taca marronosa o negra, una mica sobreelevada, i d’l mm a 10 de diàmetre. Apareix durant la infància i es pot localitzar en qualsevol part del cos. Els nevus que es presenten als palmells, les plantes dels peus i els genitals solen ésser d’aquest tipus.
Bé que de vegades hi ha nevus d’unió que es desenvolupen en els adults, se suposa que ja devien existir d’abans com a cèl·lules petites, que amb el pas del temps esdevenen visibles i es pigmenten. Llur desenvolupament pot ésser sobtat, especialment durant l’embaràs. Sovint, al cap d’uns quants anys, aquests nevus van perdent coloració i els que sobresortien s’aplanen. Així, solen desaparèixer del tot en les persones que passen dels 80 anys.
El nevus compost és causat per una alteració de la localització i la conformació de les cèl·lules pigmentaries. A més de trobar-ne a les taques nèviques de la capa basal, també hi ha nevòcits per sota, a l’interior del derma; a mesura que aprofundeixen aquestes cèl·lules, es fan més grans i perden la capacitat d’elaborar melanina. El nevus compost es presenta com una tumoració poc prominent, de color fosc, i el diàmetre pot oscil·lar entre uns mil·límetres o alguns centímetres. La superfície del nevus compost pot ésser llisa o bé presentar una certa rugositat, i és possible que hi hagi pèls gruixuts, sobretot si es localitza a la cara. Aquest tipus de nevus sol aparèixer en l’edat adulta i es localitza especialment al tronc.
El nevus intradèrmic és produït per una acumulació de nevòcits a l’interior del derma. Com que aquestes cèl·lules són pobres en pigmentació, el nevus intradèrmic té un color més clar que els altres. Constitueix una tumoració prominent, semblant a una berruga, de superfície rugosa o coberta de pèl fi, de color de carn o marronós, i mesura uns 5 mm de diàmetre. Es presenta durant l’adolescència i se sol localitzar a la cara o el coll.
El nevus blau és causat per una acumulació de melanòcits situada a l’interior del derma. El color blau és degut a la localització profunda de la melanina. Aquesta alteració es presenta com una tumoració dura i poc prominent, d’un color blavós i un diàmetre que oscil·la entre 5 mm i 10. Habitualment constitueix una lesió aïllada, però de vegades és múltiple. Sovint, apareix durant l’adolescència, sobretot en les dones. El nevus creix lentament fins que ateny la grandària definitiva, i es manté tota la vida. Es localitza habitualment als palmells i les plantes dels peus.
El melanoma benigne juvenil o tumor de Spitz està format per acumulacions de melanòcits més grans del que és habitual i una proliferació de vasos sanguinis. Malgrat la denominació, no té res a veure amb el càncer de pell tipus melanoma. Forma una tumoració dura d’1 cm a 2 de diàmetre, i el color és rosat o marronós, de vegades porpra o vermell. Apareix durant la infantesa, entre 4 anys i 10, i sol localitzar-se a la cara, especialment a les galtes.
El nevus pilós gegant o nevus de Becker és degut a una alteració localitzada de l’epidermis, que esdevé més prima i té molts fol·licles pilosos. Apareix des del naixement o durant la infantesa com una taca de forma i coloració irregulars; en la pubertat, es fa més gran i pot atènyer entre 10 cm i 15 de diàmetre, es torna fosca i hi creixen pèls. Habitualment, es localitza en la part superior del pit, les espatlles, els braços o l’esquena.
| Nom | Aspecte habitual | Localització freqüent | Edat d’aparició | Origen |
|---|---|---|---|---|
| lentigen, piga | taca marró o negra, d’1 mm a 5 de diàmetre | tot el cos | infància | augment localitzat de melanòcits a la capa basal |
| lentigen senil | taca fosca d’alguns mm de diàmetre | cara i mans | vellesa | augment localitzat de melanòcits en les crestes inter-papil·lars |
| nevus d’unió | taca marronosa o negra, poc elevada, d’1 mm a 10 de diàmetre | mans, peus, genitals | infància | acumulació de nevòcits en la capa basal |
| nevus compost | tumoració poc elevada o prominent, fosca, d’uns mm a diversos cm de m iàmetre | tronc | edat adulta | acumulacions de cèl·lules nèviques a la capa basal i el derma |
| nevus intradèrmic | tumoració prominent de superfície rugosa o coberta de pèl, color de carn o marró, de 5 mm de diàmetre | cara, coll | adolescència | acumulació de cèl·lules nèviques al derma |
| nevus blau | tumoració dura, poc promient, color blau, 5 mm a 10 de diàmetre | mans, peus | adolescència | acumulació de melanòcits al derma |
| tumor de Spitz | tumoració pigmentada de color rosat o marró, d’1 cm a 2 de diàmetre | infància | infància | melanòcits atípics i grans |
| nevus pilós gegant, nevus de Becker | taca fosca, de 10 cm a 15 de diàmetre, coberta de pèls | pit, espatlles, braços, esquena | naixement | alteració epidèrmica |
Evolució i complicacions
Els nevus són molt freqüents. Podriem dir que tothom en té algun, de qualsevol tipus, que pot aparèixer des del naixement, o bé durant la infantesa, en l’edat adulta o en la vellesa. La majoria sorgeixen durant la infància i l’adolescència. Des del moment d’aparició, els nevus es desenvolupen fins atènyer una grandària màxima, a partir de la qual acostumen a romandre estables tota la vida, però també és possible que disminueixin la mida, o bé que perdin pigmentació. Els més petits, com ara els lentígens, de vegades desapareixen.
En general, els nevus no causen mai cap tipus de molèsties, a part els possibles efectes estètics, que depenen de la grandària i la localització. Això no obstant, de vegades poden provocar complicacions.
En un tant per cent molt reduït, el nevus es pot inflamar a causa de la infecció d’un fol·licle pilós de la superfície que ocupa. Aleshores, creix i provoca dolor. Amb el tractament oportú la inflamació guareix sense dificultat, però és possible que quedi una zona de pell endurida.
Igualment, un traumatisme petit pot trencar els vasos sanguinis que hi ha sota el nevus. Així, es presenta de vegades una hemorràgia que no sol ésser gaire abundant, perquè els vasos lesionats són de diàmetre petit. També, la ferida afavoreix l’entrada de gèrmens que hi poden causar una infecció. És per aquesta raó que, quan la forma i la localització d’un nevus afavoreix les ferides de manera repetida, hom aconsella d’extirpar-lo.
L’única complicació greu del nevus, molt estranya, és la seva possible transformació en un càncer de pell. El procés de malignització no s’esdevé gairebé mai en els nevus més típics, petits, no prominents i estables. En canvi, pot afectar els nevus que creixen, canvien de coloració, s’ulceren, sagnen fàcilment o provoquen dolor. Quan es presenten aquests símptomes, són extirpats del tot si són petits, però, si són més grans, hom en pren una mostra per observar-la al microscopi i comprovar-ne la conformació. En la majoria dels casos, però, l’estudi estableix que són benignes.
Diagnosi
En general, l’aspecte del nevus és molt típic, i no cal efectuar cap prova per establir-ne la diagnosi.
Quan l’aspecte que presenta fa dubtar qe sigui benigne cal efectuar-ne una biòpsia i l’estudi histiològic corresponent, amb el qual es pot determinar exactament el tipus de formació de què es tracta.
Els lentígens es poden confondre amb les efèlides, conegudes popularment amb el nom de pigues, que són també increments de pigmentació localitzats, de causa congènita. Aquestes taques no s’inclouen entre els nevus, perquè no són degudes a un augment de cèl·lules pigmentaries, sinó a l’increment de l’elaboració de melanina. Es diferencien del lentigen perquè són més nombroses, es troben agrupades, i la quantitat i la coloració s’incrementen amb l’exposició al sol.
Tractament
Els nevus pigmentaris petits es poden eliminar mitjançant un raspament de la superfície o cremant-los elèctricament. Si són pilosos, hom hi pot practicar una depilació elèctrica que destrueixi els fol·licles pilosos de la zona.
Si són grans, en canvi, poden ésser extirpats quirúrgicament; en alguns casos cal aplicar-hi empelts de pell que cobreixin la zona després de la intervenció. Sempre que hom sospiti que hi pot haver un procés de malignització, caldrà extirpar el nevus si és petit, o fer-ne una biòpsia si és gran.