El nen es troba en un procés d’aprenentatge continu, a través del qual va descobrint el món que l’envolta. Abans que les hagi experimentades, desconeix per complet el perill que poden significar determinades situacions. Si no se’l protegeix en aquest procés d’aprenentatge, pot veure’s abocat a situacions perilloses i sofrir-hi accidents.

Davant d’una situació de perill, l’infant no sap reaccionar com un adult. Encara no té la suficient maduresa física ni psíquica per a poder prendre una decisió ràpida en una situació crítica, ni per a executar-la amb eficàcia.

Els avenços tecnològics que es produeixen en els països desenvolupats comporten millores importants en la salut i les cures mèdiques, però creen noves situacions de perill per al nen. L’extensió de la mecanització i electrificació de les feines de casa quotidianes, la proliferació d’automòbils i altres progressos tecnològics han determinat l’increment dels accidents infantils que s’està produint en els països desenvolupats.

Les causes dels accidents infantils varien en cada edat, en funció del diferent grau de maduració psicomotora en cada etapa.

Abans dels tres mesos

Abans dels tres mesos d’edat, l’infant no provoca per ell mateix els accidents, ja que pràcticament no disposa de cap autonomia. A aquesta edat, el nen només sofreix els accidents de forma passiva, causats pels adults. Pot sofrir un accident si es deixa el seu bressol en un lloc insegur, d’on pugui caure. Una altra causa d’accident és la caiguda d’un objecte pesant sobre el nen, quan es trasteja per sobre del seu bressol. Quan viatja en vehicle, pot sofrir un accident si el bressol no està ben fermat, ja que en realitzar una maniobra pot caure.

Dels tres als sis mesos

A partir dels tres mesos, el nen ja pot tombar-se, i això és causa freqüent d’accidents, perquè pot caure del lloc on se l’ha deixat, com ara el vestidor, una taula o un llit. No cal que el nen s’estigui sol molta estona: n’hi ha prou amb un moment de descuit perquè el nen pugui tombar-se i caure.

A aquesta edat el nen s’ho fica tot a la boca, perquè aquesta és una de les maneres d’aprendre a conèixer les coses que l’envolten. I això és sovint causa d’ennuegament amb objectes petits que s’hagi pogut ficar a la boca, com ara botons, monedes o imperdibles.

Dels sis als dotze mesos

A partir dels sis o set mesos, molts infants gategen o s’arrosseguen per terra, i d’aquesta manera poden arribar a tot arreu, o com a mínim ho intenten. Tenen una gran curiositat per tot allò que hi ha al seu abast, i és fàcil que fiquin els dits en els endolls. Agafen i estiren qualsevol cosa, raó per la qual poden patir un accident si estiren les estovalles i els cau al damunt tot el que hi ha a la taula.

Al voltant de l’any comencen a caminar, i aleshores guanyen més mobilitat. Amb gran facilitat arriben a les escales, o hi pugen, i poden sofrir un accident en caure’n. També poden arribar a la banyera i caure-hi, amb risc d’ofegament o de cremada, si hi ha aigua calenta.

De l’any als quatre anys

A partir de l’any d’edat, els accidents són més freqüents que en els mesos anteriors. A aquesta edat, el nen ja té gran autonomia i un gran afany d’investigar l’entorn amb tots els seus sentits. Són molt freqüents els accidents per ingestió de substàncies tòxiques i medicaments, com també les cremades, sovint provocades en moure’s per la cuina. També són freqüents els accidents per caigudes, ja que el nen encara no té una gran estabilitat.

Entre els dos i tres anys d’edat és quan els accidents infantils són més freqüents. En aquesta edat els infants s’enfilen per tot arreu i sofreixen lesions per caigudes d’una cadira o d’una finestra. Al carrer, s’escapen fàcilment del control dels pares i poden resultar atropellats. En aquesta època són relativament freqüents també els accidents per immersió en la piscina o el mar.

Dels quatre als deu anys

A partir dels quatre anys, el nen ja sol utilitzar vehicles infantils, principalment bicicletes, amb els quals pot aconseguir acceleracions relativament altes, que incrementen la força d’una caiguda. En aquesta edat els accidents de bicicleta són relativament freqüents. D’altra banda, ara també poden abastar pràcticament qualsevol lloc de la casa. Si no s’adopten mesures de protecció especials, poden anar a parar a les seves mans armes de foc o altres dispositius perillosos, la manipulació dels quals és causa d’accidents en aquesta edat.

A partir dels deu anys

A partir dels deu anys, els accidents ja no són tan freqüents, però poden ésser greus. En aquesta edat el nen sovint juga en llocs relativament perillosos, com ara el carrer o la proximitat d’un riu. A més, té un gran afany per a realitzar fetes atrevides, i tendeix a saltar-se les normes establertes. Els accidents més freqüents són les caigudes i els accidents de trànsit.