OBRES

OBRES

Divulgació científica
Estadístiques

☰ Navegació pel sumari

Gran Diccionari de la llengua catalana

Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell locomotor

En la diagnosi de les malalties de l’aparell locomotor, hom considera fonamental l’anàlisi de les dades obtingudes mitjançant una història clínica detallada i una exploració física minuciosa. Gràcies a aquesta anàlisi, es poden establir unes hipòtesis determinades sobre el tipus d’afecció responsable de les alteracions. A l’hora de confirmar la diagnosi, però, en general cal efectuar algunes proves o exploracions complementàries, d’entre les quals, n’hi ha que són específiques per a la diagnosi d’alteracions de l’aparell locomotor, i n’hi ha que tenen una utilitat general i són també sol·licitades per a la diagnosi d’afeccions d’altres aparells i sistemes orgànics. Les proves més emprades són les de laboratori, l’examen del líquid sinó vial, la biòpsia, les radiografies, la tomografia axial computada i l’artroscòpia.

De totes maneres, malgrat la utilitat innegable de les exploracions complementàries, els resultats obtinguts només poden ésser interpretats tenint en compte les característiques clíniques de la malaltia.

VOLS VEURE TOT L’ARTICLE?

Dona't d'alta a Enciclopèdia.cat mitjançant l’enllaç https://www.enciclopedia.cat/donat-dalta

i podràs consultar gratis tots els continguts de +enciclopèdia

Llegir més...