L’erupció de les dents pot produir alguns símptomes, però no ocasiona tantes alteracions com sovint se’ls atribueix. És possible que quan una dent trenqui la geniva, el nen senti alguna molèstia a la boca i que, en conseqüència, hi augmenti la formació de saliva. Aleshores, l’infant pot estar més inquiet del que és normal, però se sol calmar només amb agafar-lo en braços. Mai no s’ha demostrat la utilitat dels productes comercialitzats especialment per a calmar les suposades molèsties de la dentició, ni d’aplicació tòpica ni d’administració general. Altrament, l’ús de productes anestèsics d’aplicació a les genives, amb la finalitat de calmar les molèsties, no està exempt de riscs, ja que, com que s’ho empassen, pot afectar el tub digestiu i paralitzar els moviments intestinals.
Els altres símptomes que sovint s’atribueixen a la dentició no són causats per l’erupció de les dents, sinó que simplement hi coincideixen. El procés de la dentició és llarg i lent i, per tant, és fàcil que l’erupció d’alguna dent coincideixi amb algun trastorn o amb algun canvi de comportament del nen, sense que hi hagi cap relació entre ambdós fets. S’han atribuït a la dentició diversos trastorns, com ara febre, vòmits, diarrea o tos, que en general són causats per alguna de les infeccions víriques que els nens pateixen amb freqüència durant l’època de la dentició. Si de cas, és possible que la infecció, en accelerar el metabolisme, activi la sortida d’una dent que estava a punt de fer-hi erupció. Tampoc el fet que el nen es posi les mans a la boca és perquè li faci mal, a causa de la dentició. El gest de llepar-se els dits es produeix molt abans que s’iniciï la dentició, i es fa més freqüent quan, per algun dels motius indicats, el nen no es troba bé.