Síndrome de l’ovari polimicroquístic

La síndrome de l’ovari polimicroquístic constitueix un trastorn poc habitual que es caracteritza pel desenvolupament de nombrosos quists petits en ambdós ovaris, i origina amenorrea o oligomenorrea i esterilitat.

La causa d’aquest trastorn és desconeguda, però les investigacions efectuades assenyalen que probablement és deguda a una alteració del sistema endocrí. No es tracta d’una malaltia hereditària, però en alguns casos es pot transmetre hereditàriament una predisposició especial a ésser-ne afectat.

El trastorn fonamental d’aquesta malaltia consisteix en la formació de nombrosos quists petits, d’entre 2 mm i 6 de diàmetre, als dos ovaris. Aquests quists es componen de fol·licles engrossits, pel fet que contenen una gran quantitat de líquid, i amb llur estructura alterada. En general, la capa granulosa dels fol·licles quístics es troba molt poc desenvolupada i en canvi la teca interna és més gruixuda del que és habitual.

La formació dels quists és deguda probablement a una anomalia en el funcionament del sistema endocrí, que altera la producció d’hormones en els ovaris. No se sap exactament si l’anomalia causant es troba en l’ovari, o en la hipòfisi, que en regula el funcionament. En qualsevol cas, s’ha comprovat que en les dones afectades per aquesta malaltia es troben alterats els nivells de diverses hormones sexuals i hipofisials. En general, els nivells de l’hormona hipofisial FSH, que estimula la maduració dels fol·licles ovàrics, es troben reduïts, mentre que els de l’hormona hipofisial LH, que estimula el desenvolupament del cos luti, es troben augmentats. Pel que fa a les hormones ovàriques, els nivells d’estrògens no se solen trobar alterats, però els de progesterona sovint han disminuït. Una altra alteració molt habitual en aquesta malaltia és l’elevació dels nivells d’andrògens, hormones masculines que en l’organisme femení són sintetitzades principalment per les glàndules suprarenals i els nivells de les quals se solen trobar molt disminuïts. El resultat d’aquestes alteracions hormonals és que els cicles menstruals es troben interromputs i es presenten diversos trastorns.

Aquesta malaltia se sol manifestar entre 15 anys i 30. El símptoma més habitual és l’amenorrea o l’absència de menstruacions, per bé que en alguns casos es pot presentar oligomenorrea o regla escassa. Menys freqüent és que es presentin hemorràgies uterines abundants sense una regularitat determinada. És molt habitual que es manifesti igualment hirsutisme, és a dir, un creixement exagerat de pèl en regions corporals no habituals en la dona —com ara la cara o el pit— i obesitat. En general, les dones que presenten aquesta malaltia són estèrils, per l’absència d’ovulació.

En l’examen es poden observar els ovaris engruixits. Per a confirmar la diagnosi cal fer algunes proves complementàries com ara ecografia, laparoscòpia i determinacions dels nivells d’hormones.

El tractament que s’hi aplica depèn del grau d’alteració que es presenti en cada cas i el desig de la dona de quedar embarassada. En general, consisteix en l’administració de diversos tipus de medicaments que regulen la producció d’hormones o en modifiquen els efectes. Molt estranyament, quan aquests medicaments no hi són eficaços es pot efectuar una resecció en forma de falca, una intervenció quirúrgica que consisteix en l’extirpació d’un fragment d’ovari en forma de tascó. Per mecanismes desconeguts, probablement per la reducció de la massa ovàrica que ocasiona, aquesta intervenció aconsegueix en molts casos la regressió dels símptomes i fins i tot la reinstauració d’ovulacions i l’embaràs.