El fum ambiental causa nombroses molèsties subjectives i trastorns menors que no són considerats greus per a la salut, però que poden afectar la qualitat de vida del no-fumador. A moltes persones no fumadores els molesta l’olor del tabac, que fins i tot els pot dificultar la percepció d’altres sensacions, com ara l’olor o el sabor del menjar, i els repugna que hom fumi quan estan menjant. El fum del tabac causa a més irritació de la mucosa nasal, dels ulls i de la faringe. Quan la seva concentració és alta, també pot ocasionar cefalea i nàusees. El fumador actiu no sol percebre aquests efectes, perquè està acostumat a l’acció del tabac, però per al fumador passiu poden resultar molt notoris.
Diversos estudis han demostrat que la inhalació passiva de fum de tabac ambiental és especialment nociva per a les persones que pateixen determinades malalties, com malaltia coronària, bronquitis crònica o asma bronquial. Aquestes persones tenen un risc més gran de sofrir crisis agudes i complicacions de les seves malalties si viuen amb persones fumadores.
Les persones no fumadores prèviament sanes també tenen una probabilitat més gran de contreure determinades malalties si viuen amb persones fumadores. S’ha comprovat que els fills de pares fumadors sofreixen amb una freqüència superior a la resta d’infants malalties respiratòries com ara bronquitis o pneumònies. I es calcula que les dones no fumadores que viuen amb homes fumadors tenen un risc de patir càncer de pulmó d’un 30 a un 50% més gran que el que correspon a la mitjana de la població femenina.