Tenonitis i tenosinovitis

Definició

La tenonitis consisteix en la inflamació d’un tendó. La tenosinovitis, en canvi, és la inflamació de la beina que l’envolta.

El tendó és la prolongació del múscul a través de la qual aquest s’insereix als ossos. El teixit que forma el tendó muscular es compon especialment de fibres col·làgenes, la qual cosa fa que sigui prou elàstic i resistent per a estirar-se durant els moviments de contracció muscular i tornar a la posició habitual quan el múscul es relaxa. Per tal d’evitar el fregament que provoquen aquests moviments, diversos sectors dels tendons musculars són embolcallats per una beina de teixit sinovial, a l’interior de la qual poden lliscar en ambdós sentits. En la majoria dels casos, la inflamació del tendó va acompanyada de la inflamació de la seva beina, i viceversa.

Causa, localització i freqüència

Tant la tenovitis com la tenosinovitis són processos inflamatoris molt freqüents.

En general, són causats per moviments sobtats, repetitius i poc habituals, traumatismes petits o lesions originades per d’altres malalties, com ara l’artritis reumatoide, l’esclerodèrmia, la gota o la psoriasi.

La tenonitis i la tenosinovitis afecten especialment, el tendó del múscul bíceps i el tendó del múscul supraspinós, (a l’espatlla), els tendons dels músculs flexors de la mà (a la part anterior del canell), i el tendó d’Aquil·les (a la part posterior del turmell). Això no obstant, en pot ésser afectat qualsevol tendó de l’organisme.

Símptomes i evolució

El símptoma més evident és un dolor suau, localitzat en la zona afectada, que es presenta o s’intensifica quan s’estira el tendó compromès, per exemple en flectir la mà, o bé en efectuar una pressió sobre el tendó, com ara s’esdevé quan hom es recolza a terra amb els palmells oberts.

De vegades, la inflamació és intensa i provoca l’aparició d’una tumefacció allargada en la.zona on es troba el tendó, un augment de la temperatura i un enrogiment de la pell. Igualment, en aquests casos el dolor pot ésser molt pronunciat i impedir el moviment del segment corporal afectat.

D’altra banda, també és possible que la beina tendinosa, en inflamar-se, comprimeixi el tendó i n’impedeixi el lliscament normal. Aquest trastorn, anomenat tenosinovitis estenosant, es localitza especialment als tendons dels músculs que permeten l’extensió i l’allunyament del dit gros amb relació a la mà, i també als tendons dels músculs flexors dels altres dits. En aquests casos, un símptoma característic és que el dit compromès queda travat o blocat temporalment en una posició determinada, sia en flexió, i aleshores és anomenat dit de ressort, sia en extensió, i aleshores rep el nom de dit de gallet.

Diagnosi

Habitualment, la diagnosi de la tenonitis i la tenosinovitis no és senzilla, perquè sovint les lesions són molt poc evidents o es confonen amb les provocades per d’altres malalties, que igualment poden ésser la causa d’aquests trastorns. En general, hom efectua la diagnosi a través d’una exploració física detallada amb l’objectiu de determinar la localització exacta del dolor i els moviments que l’exacerben, i una exploració radiogràfica, la finalitat bàsica de la qual és d’excloure l’existència d’altres malalties.

Tractament

En els casos lleus, el repòs de la zona afectada durant algunes setmanes garanteix que les lesions involucionin completament. Quan el dolor és molt pronunciat, hom sol recórrer a l’administració de medicaments analgèsics o antiinflamatoris.

Quan les lesions són més intenses, cal immobilitzar la zona afectada durant algunes setmanes per tal d’assegurar-ne el repòs. Així, es poden emprar diversos tipus de fèrules ortopèdiques o embenats, segons les necessitats del cas concret.

Si aquestes mesures fracassen, com ara s’esdevé en alguns casos de tenosinovitis estenosant de llarga evolució, hom pot recórrer a una intervenció quirúrgica senzilla que descomprimeixi el tendó i en permeti el moviment normal.