Definició
Les tinyes o dermatofítosis són infeccions degudes a fongs que afecten la capa còrnia de la pell, les ungles o els pèls. Hi ha diversos tipus de tinya segons l’espècie de fong que n’és responsable i la localització de la infecció.
Causes
Les tinyes són causades per una infecció deguda als dermatòfits, un grup de fongs microscòpics molt comuns que inclou tres gèneres: Microsporum, Trichophyton i Epidermophyton. Els dermatòfits poden viure als teixits de l’organisme humà o dels animals, o al terra.
La infecció es pot contreure quan la pell entra en contacte amb qualsevol objecte o teixit contaminat per aquests fongs. Les persones que tenen tinya, la poden transmetre per contacte directe amb la pell, o bé a través d’objectes que hagin utilitzat i contaminat amb els fongs, com ara gorres, pintes o d’altres peces de roba o objectes de bany. Els animals de granja o els domèstics, com ara gats, gossos o conills, contaminats amb dermatòfits, o bé terra que en contingui, poden constituir una altra font d’infecció.
Els dermatòfits que entren en contacte amb l’organisme només poden viure en teixits morts als quals no arriba la circulació sanguínia, perquè en els teixits vius són destruïts pel sistema immunitari. Aquests fongs es desenvolupen solament als teixits ceratinitzats, formats per cèl·lules mortes plenes de ceratina, com ara la capa còrnia de la pell, els pèls o les ungles. La proliferació de dermatòfits altera l’estructura del teixit on són, i donen lloc a diversos tipus de tinyes.
Tipus i manifestacions
Sovint, la tinya es localitza al cuir cabellut, pel fet que la ceratina abundant dels cabells representa un medi idoni per a la proliferació dels dermatòfits. La tinya del cuir cabellut o Tinea capitis pot adoptar presentacions diverses segons l’espècie de dermatòfit que actua.
La tinya del cuir cabellut més habitual és la tinya tonsurant, caracteritzada per la formació d’una placa descamativa, o més d’una, en què els cabells es trenquen fàcilment i creixen molt poc. Els cabells de les zones afectades poden quedar curts al mateix nivell si estan tots infectats, però també es poden barrejar cabells trencats i curts, infectats, amb d’altres d’aspecte i longitud normal, és a dir, sans. Quan la tinya tonsurant guareix, els cabells tornen a créixer normalment. Els fongs que causen aquesta alteració són espècies del gènere Microsporum o Trichophyton que es transmeten de persona a persona. Aquest tipus de tinya és especialment freqüent en la infantesa, sobretot entre 3 anys i 11, i es pot contagiar fàcilment entre els nens d’una mateixa escola o un altre centre de convivència.
La tinya inflamatòria o Querion de Celso és un altre tipus de tinya del cuir cabellut caracteritzada per la formació d’una o més plaques elevades de color vermell intens. Sobre les plaques es formen pústules i abscessos, dels quals pot sortir un pus groguenc. A més, es cobreixen d’escames i crostes. Els cabells de la zona afectada cauen espontàniament o són molt fàcils d’arrencar efectuant la més petita tracció, sense dolor, de manera que les plaques queden sense cabells. La infecció avançada pot destruir els fol·licles pilosos, i aleshores és possible que quedi una pèrdua de cabell permanent en les àrees afectades. Els fongs causants de la tinya inflamatòria són Microsporum o Trichopyton que viuen habitualment en els animals. El contagi es dóna especialment a través dels animals, i per això és més freqüent al medi rural. De vegades, la tinya inflamatòria afecta la barba o d’altres zones piloses del cos.
L’herpes circinat o Tinea corporis és un tipus de tinya que afecta la pell sense pèl del tronc, la cara i les extremitats. La lesió típica de l’herpes circinat és una placa arrodonida, vermellosa, delimitada perfectament, amb les vores escamoses i de vegades amb vesícules, que sovint causa coïssor. La lesió creix per les vores, i al mateix temps que el centre va guarint hi deixa una zona de color més clar que el de la pell sana. Hi pot haver una placa o més, i en aquest cas tendiran a unir-se entre si tot formant-ne una de sola, de vores irregulars.
La tinya característica dels peus és l’anomenada peu d’atleta o Tinea pedis. Es pot presentar de formes diverses, però habitualment s’inicia amb una maceració de les àrees de pell que hi ha entre els dits o entre els dits i la planta del peu. En aquests plecs de pell es formen fissures, l’epidermis circumdant es desprèn i forma una mena de collaret. La infecció es pot estendre a les ungles, que augmenten el gruix i es deformen. De vegades, les lesions s’estenen a tota la planta del peu, i més estranyament a tot el peu. En tots els casos, la tinya dels peus sol provocar sensació de cremor i desprèn una mala olor característica. Aquest tipus de tinya pot ésser causada per diverses espècies de fongs dermatòfits el contagi amb els quals se sol produir a través del terra, de manera que és especialment freqüent en llocs públics, gimnasos o piscines, per exemple, on hom camina amb els peus descalços. La humitat i l’escalfor afavoreixen el desenvolupament d’aquests fongs, motiu pel qual la tinya dels peus es presenta en general a l’estiu. Quan els peus suen molt d’una manera habitual, és més fàcil de contreure-hi una tinya, sobretot si hom utilitza sabates molt tancades i mitjons de fibres sintètiques que impedeixen l’evaporació de la suor, ja que aleshores es creen les condicions d’humitat i d’escalfor favorables al desenvolupament dels dermatòfits.
A l’engonal, es presenta un tipus de tinya anomenat tinya inguinal, èczema marginat d’Hebra o Tinea cruris, que es caracteritza per la formació de plaques vermelles de vores elevades i ben delimitades que es descarnen i originen una coïssor intensa. Les plaques es presenten en general als dos cantons, creixen des de l’engonal fins a les cuixes i s’estenen de vegades al plec que hi ha entre les natges o a l’escrot. La tinya inguinal pot ésser deguda a diverses espècies de dermatòfits que, de vegades, procedeixen d’una tinya dels peus. La humitat, l’escalfor i la maceració de la pell afavoreixen el desenvolupament dels fongs. Per aquesta raó, la tinya inguinal se sol manifestar a l’estiu, i afecta especialment les persones que suen molt, les que pateixen obesitat i les que porten roba molt ajustada.
La tinya de les ungles, onicomicosi o Tinea unguium pot alterar tant les ungles de les mans com les dels peus. Es caracteritza per l’augment del gruix de les ungles, que es tornen rugoses i fràgils, es deformen, es trenquen fàcilment i són d’un color groguenc.
Els dermatòfits poden igualment infectar les mans i donar lloc a la tinya de les mans o Tinea manuum, que se sol localitzar en les prominències que hi ha als costats del palmell. Es presenten plaques vermelles que es descarnen, de vegades amb vesícules i pústules.
Totes les diverses presentacions de la tinya són en general de llarga evolució. Si no es tracten, persisteixen al llarg de mesos o anys, durant els quals s’alternen períodes d’empitjorament amb altres de millora.
Diagnosi
La diagnosi de les tinyes se sol establir per l’observació de la forma de les lesions, l’evolució i els símptomes. Quan hom en dubta, hom pot utilitzar la tècnica de la llum de Wood, a través de la qual, en il·luminar amb llum ultraviolada les lesions causades per unes determinades espècies de fongs, és possible observar una fluorescència verda característica. Per tal de confirmar la diagnosi, es poden observar al microscopi mostres d’escames recollides a través d’un raspament, en les quals es determinaran els fongs. També es pot utilitzar el cultiu de les mostres en un medi especial per a la identificació de l’espècie del fong i comprovar quins són els medicaments antifúngics que la inactiven.
Tractament
Les tinyes es tracten habitualment amb l’aplicació local de medicaments antifúngics que destrueixen els fongs, com ara el clotrimazole, el miconazole, l’econazole, el tolnaftat, el ciclovirax o el bifonazole.
Quan la pell s’ha engruixit molt, hom sol aplicar-hi també substàncies ceratolítiques que destrueixen la ceratina, provoquen la descamació de l’epidermis i afavoreixen la penetració dels antifúngics.
Quan el tractament tòpic no és del tot eficaç, es pot plantejar la necessitat d’administrar un antifúngic per via general, com és el cas de la griseofulvina o el ketoconazole.
En general, el tractament ha de durar aproximadament uns quatre mesos. En les onicomicosis, el tractament és en general més prolongat.
| Nom | Localització | Manifestacions | Observacions |
|---|---|---|---|
| tinya tonsurant | cuir cabellut |
plaques descamatives; els cabells es trenquen i queden tallats tots al mateix nivell |
afecta sobretot els nens; és molt contagiosa; en guarir, els cabells tornen a créixer |
| tinya inflamatòria o Querion de Celso | . |
plaques elevades de color vermell intens, amb pústules, abscessos i escames; caiguda del cabell |
contagi a través d’animals, és freqüent en medis rurals; pot provocar calvície localitzada definitiva |
| herpes circinat o Tinea corporis | tronc, cara i extremitats |
plaques arrodonides de color vermellós amb vores elevades i ben delimitades es descarnen; coïssor |
sense tractament adequat, les plaques continuen creixent |
| peu d’atleta o Tinea pedis | peus |
maceració de la pell i fissures entre els dits; de vegades s’estén a les ungles o a tota la planta del peu; coïssor, mala olor |
molt contagiosa; es transmet sovint quan es camina descalç a les dutxes de gimnasos o piscines; a l’estiu és més freqüent |
| tinya inguinal, éczema marginat d’Hebra o Tinea cruris | engonal |
plaques vermelles de vores elevades ben delimitades, que es descarnen; coïssor |
el focus d’infecció pot ser la tinya dels peus; se sol presentar a l’estiu, en persones que suen, són obeses o duen roba ajustada |
| onicomicosi o Tinea ungium | ungles de mans i peus |
ungles engruixides, rugoses, deformades, fràgils i grogoses |
necessita un tractament prolongat; amb la teràpia adequada, l’ungla creix normalment |
| Tinea manuum | mans |
plaques vermelles descamatives; de vegades hi ha també vesícules i pústules |
. |