L’electricitat pot causar diversos trastorns en l’organisme humà atès que el corrent elèctric pot alterar les estructures dels teixits o interferir en el funcionament de diversos òrgans. L’efecte de l’electricitat varia segons les característiques del corrent elèctric, les condicions individuals de la persona afectada, i les circumstàncies en què es produeix el contacte amb el corrent elèctric.

El contacte amb el corrent elèctric és més perillós com més elevades en siguin la intensitat i la tensió, mesurades respectivament en ampers i volts. Generalment, el corrent de menys de 24 volts i de 5 ampers no causa alteracions, però el corrent elèctric de més de 60 volts o de 25 ampers pot arribar a causar trastorns mortals. En tot cas, els trastorns que es produeixin dependran del temps de contacte amb el corrent elèctric. A més, és més perillós el corrent altern, com el del subministrament elèctric domèstic, que el corrent continu.

El contacte d’una persona amb una font d’electricitat no sempre és causa de trastorns, ja que el corrent elèctric només passa al cos si pot sortir per un altre punt. Així, per exemple, si una persona que està dempeus toca amb una mà un fil elèctric, és probable que no li passi el corrent si les seves sabates tenen sola de goma, que és un material aïllant, i la resta del cos no està en contacte amb cap material conductor. En canvi, el corrent passarà al seu cos si va descalça, si porta sabates de sola de cuir, o si l’altra mà agafa un material conductor de l’electricitat.

Qualsevol circumstància que redueixi la resistència de la superfície del cos a l’electricitat facilita el pas del corrent a l’organisme. Així, per exemple, la humitat redueix aquesta resistència, i per això és especialment perillosa la manipulació d’aparells elèctrics amb les mans humides per la suor o quan es té el cos mullat en sortir del bany.

Tipus

Quan passa el corrent elèctric al cos humà poden produir-se principalment dos tipus de trastorns: cremades elèctriques i síndrome d’electrocució.

Les cremades elèctriques corresponen a les lesions de les capes superficials del cos provocades per l’efecte calorífic de l’electricitat. La pell té un cert grau de resistència a l’electricitat, i per tant, com qualsevol material resistent, s’escalfa quan passa per ella el corrent elèctric. És per aquest motiu que solen produir-se cremades de diversa gravetat en els punts d’entrada i de sortida del corrent elèctric. Generalment, les lesions visibles externament no són molt extenses, però és possible que per sota d’elles l’electricitat hagi causat lesions més amples. A més, tal com s’esdevé en altres tipus de cremades, les lesions inicials poden agreujar-se en les hores següents a l’accident.

La síndrome d’electrocució és un conjunt de trastorns generals produïts pel pas del corrent elèctric a través de l’organisme, a causa de l’alteració de diverses funcions orgàniques. Aquests trastorns varien segons el recorregut del corrent elèctric des del punt d’entrada en l’organisme fins al punt de sortida, que es produeix sempre pels teixits que ofereixen menys resistència. El primer teixit que es troba sota la pell és el múscul, i en passar per ell el corrent elèctric pot desencadenar contraccions musculars, a conseqüència de les quals, si la persona afectada sosté un cable o qualsevol altra font d’electricitat amb la mà, hi pot quedar fermament subjectada, sense poder deixar-se anar. Si el contacte es produeix per una mà i la sortida per la mà o el peu del costat contrari, el corrent pot passar per òrgans vitals, com ara el cor o el cervell, i alterar-ne el funcionament. D’altra banda, poden produir-se greus lesions en els músculs conductors de l’electricitat i, si la situació es manté, pot originar-se una alteració en l’equilibri hidrosalí orgànic. Per consegüent, l’electrocució pot causar més o menys immediatament una pèrdua de consciència, i en els casos més greus, una aturada cardíaca i/o respiratòria. En alguns casos, els trastorns generals no es presenten immediatament, sinó al cap d’unes hores o dies, a causa de l’efecte de la inflamació o de la lesió d’òrgans interns.

Primers auxilis

La primera cosa que cal fer quan s’atén una persona lesionada per l’electricitat és comprovar si encara està en contacte amb la font de corrent elèctric. Si és així, cal interrompre aquest contacte com més aviat millor, per tal d’evitar l’increment de les lesions i que el propi socorrista resulti lesionat. Cal tenir en compte que el propi cos de la víctima pot actuar com a transmissor de l’electricitat, i en tocar-la es pot rebre una descàrrega elèctrica i quedar-hi enganxat. Per això, sempre que sigui possible, s’ha d’interrompre el subministrament de corrent elèctric en l’objecte que està en contacte amb la víctima; però si no hi ha cap interruptor o endoll accessible, s’ha d’intentar separar la víctima del corrent elèctric utilitzant materials aïllants, com ara un pal de fusta llarg, sempre vigilant de no tocar la víctima.

Un cop interromput el corrent, cal seguir la seqüència habitual en tot accidentat greu. En cas que la víctima sofreixi una aturada càrdio-respira-tòria, cal emprar les tècniques de reanimació immediatament.

Les lesions cutànies s’han de tractar inicialment com qualsevol cremada. En aquests casos, ni que sigui lleu la lesió externa, sempre és convenient que la víctima rebi assistència mèdica, ja que les lesions internes poden ésser molt més greus, i es poden presentar amb retard.