Generalment, els mecanismes termoreguladors són capaços d’adaptar l’organisme humà a les temperatures màximes que es produeixen en les nostres latituds, sense ocasionar trastorns. Tanmateix, de vegades, es produeixen determinades condicions climàtiques que dificulten l’acció dels mecanismes d’adaptació a la calor. Aquestes condicions són principalment: la temperatura extremament elevada, sobretot la que s’apropa o supera la de l’organisme humà; la humitat ambiental elevada, que redueix l’evaporació de la suor, i l’absència de corrents d’aire, que fa més lent el procés d’evaporació. En aquestes condicions, la calor pot arribar a ocasionar diversos trastorns, que es presenten especialment quan es produeixen altres circumstàncies predisposants.

Estan més predisposades a sofrir trastorns per la calor les persones que no estan habituades a les temperatures elevades, ja que la producció de suor augmenta a mesura que una persona s’aclimata a la calor. Per aquest motiu, aquesta mena de trastorns afecten particularment les persones que visiten temporalment, sovint per un viatge turístic, una zona més càlida que la de residència habitual.

Un altre factor de predisposició és una aportació insuficient d’aigua. Una persona exposada a la calor perd líquid amb la suor, i si no beu prou per tal de reposar-lo, pot sofrir trastorns.

L’activitat física intensa, quan la temperatura és elevada, també pot facilitar l’aparició d’aquests trastorns, ja que genera calor en el cos humà.

L’obesitat és un altre factor de predisposició, ja que la gruixuda capa de teixit gras que tenen les persones obeses actua com un aïllant potent, i dificulta la pèrdua de calor de l’interior de l’organisme.

Els nens petits i els ancians són més propensos a sofrir aquests trastorns, ja que llur organisme reacciona més lentament als canvis ambientals, i també ho són les persones que pateixen algunes malalties que poden alterar els mecanismes termoreguladors, com ara la diabetis mellitus, la insuficiència cardíaca o malalties respiratòries cròniques.

Segons les circumstàncies predisposants, es poden produir diversos tipus de trastorns a causa de la calor. En el nostre país, aquests trastorns es presenten sobretot després d’una exposició prolongada al sol. Tanmateix, deixant de banda la insolació, qualsevol d’aquests trastorns es pot produir sense que la persona afectada rebi directament l’acció dels raigs solars, ja que són deguts a les temperatures elevades.

Lipotímia per la calor

La lipotímia per la calor o col·lapse per la calor, que també s’anomena prostració per la calor, esgotament per la calor de tipus lleu o cop de calor sense hipertèrmia, és el trastorn més lleu causat per la calor. Consisteix en una deficiència lleu de la circulació, especialment a nivell cerebral, a causa d’una pèrdua excessiva de líquid corporal a través de la suor, no compensada per la ingestió d’aigua. Constitueix un estat de deshidratació lleu, que ocasiona un trastorn similar a un inici de xoc.

Aquest trastorn es produeix després de romandre durant un temps prolongat en un ambient calorós, no necessàriament per exposició al sol, durant el qual el líquid perdut amb la suor no ha estat reposat mitjançant la beguda o el menjar. L’exercici físic intens, que incrementa la sudoració, afavoreix l’aparició d’aquest trastorn.

La persona que sofreix un col·lapse per calor presenta una sensació de cansament intens, mareig i mal de cap. La seva pell està tèbia i coberta de suor, i el seu pols pot estar una mica accelerat. Si es disposa d’un termòmetre es pot comprovar que sovint la seva temperatura corporal està una mica elevada, però no excessivament, ja que no acostuma a superar els 38,5 °C. Pot presentar alteracions de la consciència lleus, que sovint condueixen a una pèrdua de consciència transitòria, és a dir, a una lipotímia o desmai. El desmai es presenta sovint en posar-se dempeus, després d’haver estat assegut o ajagut, i generalment es recupera la consciència al cap de poca estona.

Si una persona presenta els símptomes descrits, s’ha de traslladar en un lloc fresc i ventilat, per tal d’evitar que continuï suant tant. Com qualsevol persona que sofreix una lipotímia, cal col·locar-la ajaguda boca per amunt, sense posar-li res sota el cap, i amb les cames aixecades, per tal d’afavorir la circulació sanguínia en els òrgans vitals, principalment el cervell. Pot ésser beneficiós fer-li aire i humitejar-li la pell amb un drap humit. Quan es trobi completament conscient, és útil que begui aigua amb sal, en la proporció d’una culleradeta de sal per cada litre d’aigua.

Si després de les atencions esmentades, la persona afectada no es recupera completament i continua tenint algun símptoma, és convenient que vagi a un centre mèdic per tal que avaluïn si presenta alguna alteració que hagi de rebre un tractament específic.

Rampa per la calor

Un altre trastorn relacionat amb l’exposició a temperatures elevades és el desenvolupament de rampa per la calor. Es tracta de l’aparició sobtada de rampa intensa que afecta principalment els músculs esquelètics i abdominals.

El trastorn apareix en individus que desenvolupen una activitat física intensa en un ambient molt calorós, sense reposar el clorur sòdic i el potassi que es perden per la sudoració profusa que provoca la calor i el treball muscular intens. Entre d’altres denominacions, aquest trastorn sol rebre el nom de rampa dels bombers o dels fogoners, ja que en el desenvolupament d’aquestes activitats, si no es prenen les precaucions oportunes, n’és freqüent l’aparició.

Per tal de prevenir aquesta alteració, n’hi ha prou a reposar regularment els minerals, per mantenir estable l’equilibri hidrosalí. N’hi ha prou, doncs, a prendre algun aliment periòdicament, com per exemple llet.

En cas que aparegui, la rampa sol ésser molt intensa i dolorosa. Generalment és una rampa paroxística, que afecta principalment els músculs flexors de braços

Insolació

El terme insolació es fa servir de vegades com a sinònim d’altres trastorns per la calor, perquè sovint són causats per l’exposició al sol. Tanmateix, en sentit estricte, aquest terme s’hauria de restringir al trastorn ocasionat per l’acció directa, intensa i prolongada dels raigs solars sobre el cap. Quan l’acció dels raigs solars és intensa, la temperatura ambiental també és elevada, per la qual cosa no és estrany que la persona que pateix una insolació tingui també simultàniament algun altre dels trastorns per la calor.

L’acció intensa dels raigs solars sobre el cap pot arribar a ocasionar un augment de temperatura dins del crani, i fins i tot una irritació de les meninges, les membranes que envolten el cervell. Quan això té lloc, es presenten diversos símptomes d’alteració del sistema nerviós. La persona afectada sol tenir una sensació de gran cansament, vertigen i mal de cap intens. També és freqüent que es presentin nàusees i vòmits. La temperatura corporal pot estar una mica elevada, però no excessivament. En els casos més greus, es poden presentar altres trastorns, com ara convulsions i pèrdua de consciència, que pot ésser duradora, de manera que la persona afectada quedi en estat de coma.

Si una persona presenta els símptomes esmentats, s’ha de col·locar en un lloc fresc i ben ventilat. Mentre estigui conscient, és convenient que mantingui el cap una mica aixecat, per tal de reduir la pressió a nivell del crani. De tota manera, si arriba a perdre la consciència, cal que sigui tractada com qualsevol persona inconscient, i per tant se la col·locarà ajaguda i es realitzaran la resta de cures pròpies d’aquesta situació. És útil posar-li compreses fredes al cap i al coll, per tal de refredar la zona. En qualsevol cas, una persona que pateix aquest trastorn ha d’ésser traslladada a un centre mèdic, ja que és necessari avaluar si presenta alguna afectació cerebral que requereixi un tractament específic.

Cop de calor

El cop de calor hipertèrmic, que se sol anomenar simplement cop de calor, i que també és conegut amb el nom d’hiperpirèxia per calor, termocució o siriasi, és el trastorn per la calor més greu, tot i que afortunadament és el menys freqüent. Consisteix en un augment excessiu de la temperatura corporal, a causa d’un fracàs dels mecanismes termoreguladors causat per una exposició prolongada a temperatures molt elevades. Aquest trastorn afecta principalment persones amb mecanismes termoreguladors relativament làbils, com és el cas de nens petits, ancians i malalts.

Les persones que sofreixen aquest trastorn se solen sentir inicialment molt febles, tenen mal de cap, mareigs i un malestar indefinit, que els pot ocasionar una gran ansietat. La seva pell està enrogida, calenta i seca, ja que ha deixat de suar. Si es disposa d’un termòmetre, es pot comprovar que la temperatura corporal és molt elevada, generalment entre 41 i 42 °C. El pols està molt accelerat, per sobre de les 150 pulsacions per minut. A mesura que el trastorn es va desenvolupant, la persona afectada presenta cada cop més trastorns del comportament i de la consciència. Pot estar irritable, agressiva i fins i tot desorientada i delirant. Sense un tractament adequat, arriba a perdre la consciència i queda en estat de coma. Si el trastorn persisteix, es poden produir lesions cerebrals irreversibles, que de vegades arriben a causar la mort.

El cop de calor representa una autèntica urgència mèdica, ja que cal normalitzar la temperatura corporal tan aviat com sigui possible, per tal d’evitar-ne les conseqüències irreversibles. Si la persona afectada es troba inconscient, les primeres mesures que cal prendre han d’ésser les indicades per a qualsevol pèrdua de consciència. Un cop efectuades aquestes mesures, s’ha de procurar abaixar la temperatura, fins i tot abans que la víctima no sigui traslladada. Per a això, pot ésser útil embolicar-la amb draps mullats amb aigua freda, o encara millor submergir-la en un bany d’aigua molt freda. És convenient controlar-li la temperatura, ja que s’ha de procurar que no descendeixi més enllà de 38,5 °C, per tal d’evitar provocar-li una hipotèrmia. Com més aviat millor, s’ha de traslladar la víctima a un centre sanitari, perquè pugui rebre el tractament adequat.