Davanter, començà a jugar el 1951 amb el Centre d’Esports Piscina de Terrassa, la secció d’hoquei sobre patins del qual fundà el seu pare. El 1953 anà al Centre d’Esports Sabadell, a segona divisió, i el 1954 ingressà al Futbol Club Barcelona, on jugà fins que es retirà, el 1967. Guanyà dos Campionats d’Espanya (1958, 1963) i dos de Catalunya (1957, 1960). Amb la selecció espanyola, es proclamà subcampió del món (1960) i d’Europa (1961) i guanyà la Copa de les Nacions de Montreux (1960). Fou membre de la junta directiva de la secció d’hoquei sobre patins del Barça (1977-80) i un dels fundadors del seu equip de veterans. També fou entrenador de l’equip espanyol de veterans, i, quan el 2012 es creà l’Agrupació de Veterans del FC Barcelona, es convertí en el seu vicepresident.