La pràctica de l’aiguagim ajuda a tonificar els músculs, a millorar-ne l’elasticitat i la resistència, a enfortir el sistema cardiovascular i la capacitat respiratòria, a corregir la postura i a reduir el cansament. És recomanable per a les persones amb sobrepès, les que pateixen artritis, artrosi o hèrnies, o les que es rehabiliten d’una lesió. Les sessions d’aiguagim, dirigides per un monitor, es componen d’uns exercicis bàsics com marxa endavant i endarrere, flexions, extensions de braços i cames, i exercicis que necessiten com a punt de recolzament el cantell de la piscina. S’utilitzen també complements com pilotes, bastons, flotadors, etc. Es practica habitualment en piscines, encara que també es pot practicar al mar o en espais aquàtics naturals.
Segons l’impacte amb el cos, hi ha tres tipus d’exercicis: exercicis d’alt impacte, en els quals es perd el contacte amb el sòl momentàniament i s’hi impacta de nou de manera més o menys forta (exercicis de salt); exercicis de baix impacte, en els quals es manté el contacte amb el sòl però de forma no violenta (arrossegament de les plantes dels peus); i exercicis sense impacte, en els quals no es produeix contacte amb el terra i es manté el cos en flotació dins de l’aigua.
D’altra banda, existeixen diverses especialitats d’aiguagim, totes dins l’aigua, com ara l’aquabuilding (treballs de musculació), l’aquabox (simulació de lluita), l’aquastep (pujar i baixar un banc especial),l’aquarunning (cursa), l’aquastretching (estirament de músculs), l’hidro capoeira (ball i simulació de combat), l’aquaspinning (ciclisme) o el watsu shiatsu (tècniques de relaxació).
Antigament, les civilitzacions grega i romana ja utilitzaven l’aigua com un element terapèutic. En l’època actual, els exercicis dins l’aigua han pres rellevància a partir de la dècada dels anys vuitanta del segle XX. Una de les precursores d’aquesta gimnàstica fou l’actriu italiana Eleonora Vallone, que, a conseqüència d’un accident automobilístic el 1984, inicià un programa de rehabilitació amb la metodologia de l’aiguagim. D’aquesta manera, inventà uns 2.000 exercicis que patentà amb el nom de GymSwim. Poc temps després, fundà la primera escola per a professors d’aquesta pràctica a Roma. L’actriu nord-americana Jane Fonda també contribuí a la promoció de l’aiguagim mitjançant la realització de vídeos didàctics. La pràctica d’aquesta especialitat esportiva s’estengué per tot el món, i prengué especial popularitat al Brasil i a Mèxic. A Catalunya s’introduí durant la dècada dels anys noranta, quan els gimnasos de les grans ciutats començaren a oferir-ne cursos. Al principi del segle XXI, pràcticament totsels gimnasos amb piscina n’impartien classes. D’altra banda, també és molt usualla seva pràctica en hotels i càmpings com a activitat recreativa. Actualment s’ha consolidat com un tipus de gimnàstica per a mantenir la forma física.