S’inicià al CP Bell-lloc com a defensa i, després de jugar durant dues temporades al Llista Blava de Lleida (1984-86), fitxà per l’Igualada HC (1986) i debutà en la màxima categoria. En les tretze temporades que jugà a l’Igualada HC, guanyà sis Copes d’Europa (1993-96, 1998, 1999), cinc Supercopes d’Europa (1993, 1994, 1995, 1998, 1999), cinc Lligues espanyoles (1989, 1992, 1995-97), dues Copes del Rei (1992, 1993), una Supercopa d’Espanya (1994) i quatre Lligues Catalanes (1992, 1993, 1994, 1998). També fou tretze vegades internacional amb la selecció espanyola absoluta, amb la qual obtingué la medalla de bronze al Campionat del Món (1995). Es retirà el 1999 i esdevingué entrenador. Entre el 2000 i el 2005 dirigí l’Igualada. La temporada 2005-06 la començà al Bell-lloc, a primera catalana, i l’acabà al Reus Deportiu, amb el qual guanyà la Copa del Rei. Posteriorment entrenà el CP Voltregà (2006-08) i el 2009 es convertí en el tècnic del Lleida Llista Blava a primera divisió, equip amb que aconseguí una Copa CERS (2017).