Desenvolupà la major part de la seva carrera en el Club Esportiu Noia, on es formà i es retirà per convertir-se en el seu entrenador el 1978. El 1955 formà part de la selecció espanyola juvenil que per primera vegada es proclamà campiona d’Europa de la categoria a Barcelona, i també fou internacional amb la selecció absoluta. Amb el Noia assolí el subcampionat de Lliga (1970, 1971) i el títol de la Copa d’Espanya (1971). També jugà a l’Igualada (1964) i el Vendrell (1964, 1965, 1966, 1972, 1973, 1974, 75).