Jugà a bàsquet al Club Bàsquet Igualada (1980-87) i a rugbi al Club Esportiu INEF de Barcelona, amb el qual guanyà un Campionat d’Espanya universitari. L’any 1986 s’introduí en l’hoquei sobre patins a l’Igualada Hoquei Club com a preparador físic, tasca que feu fins el 1995. Fou l’entrenador del primer equip (1995-2000) formant tàndem amb Joan Pont, etapa en què guanyà tres Copes d’Europa (1996, 1998, 1999), tres Supercopes d’Europa (1996, 1999, 2000), una Lliga (1997) i una Lliga Catalana (1999). Posteriorment fou el segon de Jordi Camps a la selecció catalana (2003-06), amb la qual guanyà el Mundial B de Macau (2004). El 2006 entrenà mitja temporada el Club Patí Voltregà i el 2007 tornà a l’Igualada durant uns mesos per acabar la temporada.