S’inicià en motocicletes, però ja el 1956 combinava diverses modalitats. Aviat s’imposà al circuit de Montjuïc en el primer Trofeu Joan Jover. Sortí a l’estranger per participar en ral·lis, pilotà un Lotus de F3 en circuits i el 1966 es concentrà en les proves de muntanya, en què aconseguí el Campionat d’Espanya i la tercera posició en l’Europeu. El 1968 disputà el campionat internacional de Fórmula 2. Com a pilot semioficial Porsche guanyà el Campionat d’Espanya de velocitat (1969) i participà en les 12 Hores de Sebring i les 200 Milles de Nuremberg. Disputà proves de turismes amb BMW (victòria a Salzburg) i de resistència amb Porsche (segon als 1.000 km de Buenos Aires, junt amb Rindt). El 1971 prengué part en quatre grans premis de Fórmula 1 com a pilot de March. Pilot oficial de Ford de turismes, al costat de l’alemany Dieter Glemser guanyà les 24 Hores de Spa i la prova del circuit Paul Ricard, fet que li donà el tercer lloc a l’Europeu i el Campionat d’Espanya. El 1972 participà, amb l’equip BRM, en dues proves més de Fórmula 1.