El 1966 fou designat primer president del Club Balonmano Cardedeu, càrrec que ocupà durant tres anys. Posteriorment, inicià la carrera com a àrbitre, i després de dues temporades en la divisió d’honor espanyola (1973-75) aconseguí la categoria d’àrbitre internacional. El 1981 esdevingué el president del Comitè d’Àrbitres espanyol, càrrec que ocupà en diferents etapes fins el 1990. El 1986 esdevingué també director de l’Escola Nacional d’Àrbitres de la Federació Espanyola d’Handbol. Rebé les medalles de plata i d’or i la placa al mèrit de la federació espanyola.