Soci del Club Excursionista de Gràcia (CEG), que presidí entre 1961 i 1965, el 1941 impulsà juntament amb altres escaladors la fundació del Grup Especial d’Escalada (GEDE). Durant la dècada de 1940 practicà l’escalada clàssica a Montserrat, Sant Llorenç del Munt, els Pirineus, els Alps i els Apenins. A l’entitat gracienca també presidí la secció Cantaires Muntanyencs els anys 1970 i 1976. El 1942 fou designat delegat del CEG en la Federació Catalana d’Esquí, on creà la Secció de Muntanya (1946).
El 1950 la llavors Federació Catalana de Muntanyisme (FAM) el designà secretari del Comitè Català de Refugis, que més endavant presidí. Fou director tècnic de la revista Vèrtex (1968-79) i presidí la junta gestora de la Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya (1978-79).
Col·laborà amb nombrosos articles en publicacions excursionistes (Vèrtex, Mai enrera), i fou autor d’Homes de gesta (1972), Catalans als 8.000... (1986) i Grans personatges de la muntanya (1989). A més de diverses distincions del Club Excursionista de Gràcia (1960, 1965, 1985), rebé la medalla d’argent de la Federació Espanyola de Muntanyisme (1961) i la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1993).