El 1950 debutà al Campionat d’Espanya de pista com a independent. Posteriorment, formà part de l’Agrupació Ciclista Montjuïc (1951), la Penya Ciclista Poblet (1952), la Penya Ciclista Nicky’s (1953-55) i els equips Indaucho (1956), Mobylette (1957), Penya Solera (1958-59), Kas (1960) i Ferrys (1961). A mitjan anys cinquanta debutà a la Volta a Catalunya, on guanyà una etapa, i al Campionat de Sabadell. Guanyà el Critèrium de Lleida (1959) i fou tercer del Trofeu Jaumandreu (1955). També guanyà una etapa a les voltes a València (1956) i a Llevant (1961), i aconseguí la millor classificació de muntanya i de metes volants a la Volta a Catalunya (1957). El 1961 participà en curses de sis dies de pista en velòdroms d’arreu del món. Un cop retirat, el 1962 ingressà a la comissió tècnica de la Federació Catalana de Ciclisme i fou assessor tècnic de l’Associació d’Organitzadors de Curses d’Espanya. Ocupà la presidència de la Federació Catalana de Ciclisme (1978-82). Durant el seu mandat aconseguí gestionar i emetre les llicències federatives des de Catalunya, i creà la primera campanya de ciclocròs i un torneig d’intervelòdroms. Des del 1983 dirigí la Unió Ciclista Igualadina. També fou director de l’Escola Catalana de Ciclisme (1984-86) i ocupà càrrecs dins l’organització de la Vuelta a Espanya i la Volta a Catalunya. Rebé la medalla d’or de la Reial Federació Espanyola de Ciclisme.
Alfred Esmatges Yuste
Arxiu Teresa Esmatges