Filla de Maria Ignacia Nacha Hospital, guanyadora de 26 títols espanyols entre els anys cinquanta i seixanta, s’inicià al CT Barcino. La seva precocitat (als catorze anys ja era campiona absoluta per equips i als quinze, subcampiona individual) es traduí en un extens palmarès en les categories de promoció, en què aconseguí sis títols estatals individuals (quatre d’infantils i dos de juvenils) i quatre de catalans (infantils), i participà en set Campionats d’Europa infantils o juvenils entre el 1980 i el 1986. Entre els anys 1983 i 1992 guanyà 23 títols de campiona d’Espanya absoluta i 13 de campiona de Catalunya. Posteriorment jugà amb el Club 7 a 9 de Barcelona i el Ford Repollés de Sant Sebastià, abans de la seva retirada als vint-i-cinc anys. Entre els 23 títols espanyols guanyats, destaquen els set títols individuals consecutius (1986-92) i els sis per equips entre el 1983 i el 1989 (cada any menys el 1987), a més de quatre en dobles i sis en mixtos. També aconseguí sis Lligues, les dues primeres amb el CT Barcino i la resta amb el 7 a 9. Als Campionats d’Espanya del 1988 i el 1991 aconseguí l’or en les quatre especialitats disputades. Als Campionats de Catalunya fou sis cops campiona individual entre el 1983 i el 1989 (cada any menys el 1984), tres per equips (1985, 1986, 1987) i dos en dobles i mixtos. Aquest domini en la competició estatal la convertí en la número 1 de la selecció espanyola, amb la qual participà en els Jocs Olímpics de Barcelona (1992), en dobles, fent parella amb Glòria Gauchia; en quatre Campionats del Món (1985, 1987, 1989, 1991) i en cinc Campionats d’Europa (1984, 1986, 1988, 1990, 1992). En totes les categories, fou més de 300 vegades internacional.