L’any 1951 s’incorporà a la Comissió d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona, on treballà fins el 1955. Fou membre dels comitès organitzadors dels Campionats del Món d’hoquei sobre patins del 1951 i el 1954, dels Jocs Mediterranis del 1955, dels Campionats d’Europa de natació del 1970 i del Campionat del Món d’hoquei sobre herba del 1971. Col·laborà amb Joan Antoni Samaranch, especialment en la creació de la Residència Joaquim Blume i en l’impuls per a la construcció d’instal·lacions i per a la fundació d’organitzacions esportives en la província de Barcelona. Fou vocal del Comitè Olímpic Espanyol (1966-70) i president de la delegació del COE al 1r Congrés de Dret en l’Esport (1968). Fou cap de la delegació catalana als Jocs Olímpics de Roma (1960). A més, ocupà el lloc de secretari de la Junta Provincial d’Educació Física i Esports de Barcelona, des de la seva fundació i fins a la seva extinció (1956-74). Ocupà diversos càrrecs en el Comitè Organitzador del Saló Nàutic de Barcelona, des del seu inici fins a l’edició del 1997. D’altra banda, fou el fundador i redactor dels estatuts de la Federació Internacional de Salons Nàutics. Feu d’assessor jurídic de la Federació Catalana de Gimnàstica fins el 1980. Fou condecorat amb la creu de l’Orde del Mèrit Naval amb distintiu blanc de segona classe i amb les anelles d’or del Comitè Olímpic Internacional. També fou medalla de plata al mèrit esportiu de la Diputació Provincial de Barcelona i rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya (1997). Fou condecorat també la medalla d’or al mèrit tecnològic i la gran creu de plata de l’Agrupació Espanyola del Foment Europeu.
Andreu Espinós Tayà
© Família Espinós