S’inicià en la pràctica atlètica a vint anys sota el guiatge del seu marit i entrenador, Francisco Ramos, al CG Barcelonès (1961). Després competí un parell de temporades en el Linterna Roja (1962-63) i acabà en el CE Universitari. Aconseguí el doblet en les proves de velocitat, 100 i 200 m, en dues edicions del Campionat de Catalunya (1963, 1964) i cinc títols en salt de llargada (1961-64, 1966). En Campionats d’Espanya guanyà un títol en 200 m (1963), dos de llargada (1963, 1964) i un de llargada en pista coberta (1966). Entre el 1961 i el 1964 superà una quinzena de rècords catalans i estatals en 100 m, 200 m, 400 m i salt de llargada. També aconseguí plusmarques catalanes en els relleus de 4 × 100 m, 4 × 200 m i 3 × 800 m. Guanyà una edició de la Jean Bouin (1966).