Format al Club Natació Barceloneta, guanyà la Travessia petita del Port de Barcelona (1969), entre altres èxits. Nedà els 400 m estils individual amb la selecció estatal absoluta als Jocs Mediterranis (1971). El 1972, ja amb el Club Natació Barcelona (CNB), aconseguí el campionat absolut i individual de Catalunya en la prova dels 200 m papallona. A partir d’aleshores es dedicà al waterpolo i, amb el CNB, fou dues vegades campió de Lliga (1975, 1980) i tres cops semifinalista de la Copa d’Europa (1972, 1975, 1980). Amb la selecció espanyola jugà 198 partits entre el 1973 i el 1982 i disputà dos Campionats d’Europa (1974, 1981), tres Mundials (1973, 1975, 1982) i els Jocs Olímpics de Moscou (1980). El 1983 assumí el càrrec d’entrenador del Club Natació Catalunya i, el 1986, el de seleccionador estatal, que exercí fins el 1990, després de dirigir l’equip en els Campionats del Món (1986) i en els Jocs Olímpics de Seül (1988). El 1991 tornà al CNB, ara com a entrenador, on assolí set campionats estatals de Lliga (1991, 1995, 1996, 1997, 2002, 2004, 2005), set Copes del Rei (1991, 1995, 1996, 1999, 2002, 2003, 2011) i dues Copes LEN Trophy (1995, 2004).