S’inicià l’any 1928 al Club de Mar del CADCI i, posteriorment, s’incorporà al Club de Rem de Barcelona (1931-33) i al Reial Club Marítim de Barcelona (RCMB). Entre el 1933 i el 1951 assolí quinze Campionats de Catalunya i onze d’Espanya, tant en outrigger com en iol de quatre amb timoner. Guanyà onze regates internacionals en representació del RCMB i formà part de la selecció espanyola. Es retirà el 1952, però continuà vinculat al rem com a àrbitre, entrenador i dirigent. L’any 1959 fundà el Col·legi d’Àrbitres de Rem de Catalunya, juntament amb Leopold Vives i Joan Torta, i el 1962 aconseguí el títol d’entrenador. Fou jutge àrbitre als Jocs Olímpics de Roma (1960) i Munic (1972), en uns Campionats del Món i quatre d’Europa. Formà part de la junta directiva del RCMB i la Federació Catalana de Rem. Rebé la medalla de plata al mèrit remer de la Federació Espanyola de Rem i la Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1987).