S’inicià, com a nedador, al Club Natació Reus Ploms, i fou campió de Catalunya juvenil el 1945. El 1949 passà a l’atletisme i s’especialitzà en el llançament de pes. Fou campió de Catalunya júnior i absolut en cinc ocasions (1949-53) i establí el rècord català de la prova (1951). Disputà un encontre internacional davant Portugal (1956) amb la selecció espanyola. Posteriorment, practicà el tennis i la vela. Fou fundador del Club Tennis Reus Monterols (1965) i del Club Nàutic Salou (1967), del qual fou vicepresident. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1997).
Antoni Foz Llaveria (a la dreta)
Museu Colet