Fou seleccionador català femení juvenil (1996, 1997) i absolut (1997, 1998). Exercí com a segon entrenador del FC Barcelona (2004-07) en l’etapa en què el tècnic principal era Xesco Espar. Guanyà la Copa d’Europa (2005), la Lliga (2006) i la Copa del Rei (2007), a més d’una Supercopa d’Espanya i tres Lligues dels Pirineus. El 2008 passà a coordinar els equips de base del Barcelona i dirigí el Barcelona B, amb el qual guanyà la Lliga de divisió de plata (2012, 2013, 2014). Fou entrenador d’El Jaish de Qatar (2015-17), equip que el 2016 es proclamà campió de la Lliga i de la Copa qatariana, i seleccionador de Tunísia (2017-20), equip amb el qual es proclamà campió (2018) i subcampió (2020) d’Àfrica. Des del 2019 és entrenador de l’equip francès C’ Chartres MHB i, des del 2020, de la selecció de Sèrbia. És coautor, amb Ana Cruz Pérez Guillorme, del llibre Psicología aplicada al balonmano (2008).