S’inicià en el món dels coloms missatgers a Santa Coloma de Gramenet, on vivia des dels dotze anys. El 1925 es feu soci de la Societat Columbòfila de Catalunya. El 1930 fundà la Penya Columbòfila del Poblenou. Durant la Guerra Civil Espanyola col·laborà amb l’exèrcit republicà i portà missatges al front de combat i a altres zones per mitjà dels seus coloms. El 1939 fou empresonat i inhabilitat per a tenir coloms fins a l’any 1945, any que formà part de la Societat Columbòfila de Barcelona, fins el 1952, i ocupà diversos càrrecs a la seva junta directiva. El mateix any fou nomenat tresorer de la federació catalana i fundà el Club Fondo Barcelona, per a coloms de gran resistència. Durant cinc anys, els seus coloms i els d’aquesta societat cobriren la zona anomenada “línia del sud”, que va de Barcelona fins a Melilla. El 1957 formà part de la junta del Fondo Club i el 1970 fou nomenat president de la Columbòfila Bétulo de Badalona. El 1979 fundà la Societat Columbòfila de Tiana i el 1983 fou nomenat president del Club Columbòfil Català, que aplegava disset societats de Catalunya. Durant la seva carrera guanyà incomptables guardons i crià gran part dels coloms més resistents de la història columbòfila catalana.