Fou vocal del FC Barcelona (1952-57), vicepresident (1957-61) i, a causa de la dimissió de Miró-Sans, assumí la presidència interina encapçalant una junta gestora, de l’1 de març al 7 de juliol de 1961, quan l’assemblea de compromissaris escollí Enric Llaudet com a president. Durant el seu mandat, el primer equip de futbol disputà per primer cop la final de la Copa d’Europa, a Berna, i traspassà Luis Suárez a l’Inter de Milà. També presidí la Federació Catalana de Futbol (1961-64). Sota el seu mandat s’organitzà, conjuntament amb la federació espanyola, un Espanya-França amistós que se celebrà al Camp Nou (1963). Fou regidor de l’Ajuntament de Barcelona (1949-52). Es batejà amb el seu nom un camp municipal, inaugurat l’any 1975, a Montjuïc.