El 1920 fou un dels fundadors del Catalunya Atlètic Club. Ocupà diversos càrrecs en organismes federatius. Exercí com a mànager del púgil Tomàs Thomas, que es proclamà campió d’Espanya. El 1921 ocupà el càrrec de vicecomptador de la Federació Espanyola d’Esports de Defensa. El 1923 es constituí la Federació Catalana de Boxa, de la qual fou vocal adjunt. El 1925 abandonà la junta directiva per dedicar-se a l’arbitratge. Dirigí més de 2.500 combats. El 1950 el Col·legi Oficial d’Àrbitres li atorgà la medalla de commemoració de les noces d’argent en l’arbitratge. El 1967 es retirà de l’arbitratge. Rebé la medalla d’or de la federació catalana (1971) i el Guant d’Or amb palmell de brillants. També presidí els equips d’handbol i de futbol de Cornellà de Llobregat.