Fou jugador del Club d’Escacs Barcelona, el Club d’Escacs Ruy López-Paluzie, el Club d’Escacs Olot i el Club d’Escacs Vulcà (fusionat amb el CE Barcelona el 1999). Durant molts anys fou el millor jugador espanyol juntament amb Arturo Pomar. Es proclamà campió d’Espanya en set ocasions (1944, 1945, 1947, 1949, 1952, 1963, 1964) i tres vegades de Catalunya (1947, 1949, 1950). El 1950 assolí la categoria de Mestre Internacional. Visqué a Veneçuela (1953-62) i guanyà tres vegades el títol de campió del país sud-americà (1955, 1956, 1958). També guanyà el Torneig Zonal Centreamericà (1955), participà en l’Interzonal, disputà nombrosos torneigs internacionals i sis Olimpíades d’escacs entre el 1964 i el 1976. Fou àrbitre internacional de la FIDE des del 1974, i hi exercí en l’Olimpíada de Salònica (1988) i en la Copa del Món de Barcelona (1989). També destacà com a entrenador i capità de l’equip espanyol femení. Rebé la medalla Forjadors de la Història Esportiva de Catalunya (1989), la medalla de plata al mèrit esportiu del Consejo Superior de Deportes i, pòstumament, la insígnia d’or de la Federació Catalana d’Escacs (2004).
Antoni Medina García
FEDERACIÓ CATALANA D’ESCACS