Des del 1928 practicà atletisme, natació, ciclisme, tennis, tennis de taula i patinatge, esport en què s’inicià al principi dels anys trenta en pistes de Barcelona com les de Maricel, Turó i la Salut. Entrà en el Futbol Club Barcelona (1940) com a responsable de la secció d’hoquei sobre herba i es posà al capdavant de la refundada secció d’hoquei sobre patins (1948-75), que ja havia existit la temporada 1942-43. Fou el responsable de l’hoquei sobre patins blaugrana durant vint-i-set anys, en els quals la secció anà creixent fins a convertir-se en la primera del club en guanyar una Copa d’Europa (1973). Fou elegit president de la Federació Barcelonesa de Patinatge (1975-82), que feia les funcions de la catalana, fins que es recuperà la federació catalana.