Fou el president fundador del Tívoli PPC (1933) i l’any 1935 participà en la creació de la Federació Catalana de Ping Pong, de la qual fou vicepresident. Al maig del 1936 fou escollit primer president de la Federació Espanyola de Tennis de Taula. Amb la Guerra Civil s’apartà del tennis de taula fins el 1953, que fou designat president de la federació catalana. Ocupà la presidència fins el 1956 i després fou vicepresident de la federació espanyola (1955-60). Fou guardonat amb l’ensenya d’argent de la federació catalana (1960) i de la federació espanyola (1967), i la medalla especial de la federació catalana (1985).