Fou membre del Club Natació Atlètic, amb el qual fou campió de Catalunya de waterpolo de tercera categoria (1924) i de segona (1926); campió català de 400 m braça (1930) i subcampió d’Espanya de 200 m braça (1930). Nedà en la trobada Catalunya-SCUF de París en què s’inaugurà la piscina municipal de Montjuïc (1929). Fou vocal de la junta directiva del Club Natació Atlètic (1934-36 i 1960-62) i de la federació catalana (1935-36). Com a àrbitre, col·laborà en la fundació del col·legi català; entrà a formar part del col·legi (1924) en les especialitats de natació, salts i waterpolo, i assumí més tard càrrecs directius com a vocal (1956-59, 1970-76), vicepresident (1959-69) i president (1970). Fou nomenat membre d’honor del col·legi català d’àrbitres (1971) i distingit com a àrbitre de l’any per la Residència Blume (1972). Rebé la medalla al mèrit esportiu de la federació catalana (1963), la medalla d’or de serveis distingits de la federació espanyola (1966) i el diploma de mèrit del col·legi estatal d’àrbitres (1959).